Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 21 de juny de 2016

Cada dia que passa ho veig més clar



Catalunya per dignitat social i humana necessita ser un estat independent i lliure. I el model democràtic imperant en una gran part del món ho fa encara més palès. La actual campanya espanyola ho demostra amb prou claredat. La interpretació de la globalitat, que en fan els polítics unionistes de l’estat, palesa la intenció de desdibuixar la personalitat de les col·lectivitats per convertir la unitat en una unificació. No és respecta les diferències i com a conseqüència les persones perden la seva identitat i esdevenen un número sense personalitat, perquè la personalitat la marca la política de l’estat membre. I en aquest conflicte s’hi endevina una contradicció important a la Unió Europea en la que cada estat membre vol ser diferent dels altres mantenint els seus drets peculiars i exigint els de la globalitat. Quan escolto o llegeixo les notícies em crida l’atenció la postura democràtica dels components de la unió, una democràcia que consisteix en la voluntat de tres o quatre estats sense una organització de caràcter estatal amb una constitució de la Unió. I els altres a fer d’escolanets, obeir i a renunciar. I tot em fa pensar si val la pena ser de la Unió Europea sense renunciar a ser un estat europeu independent i lliure. Catalunya hi té tots els drets i allò desitjable seria que Europa fos una veritable democràcia que no ho és. El comportament d’Espanya envers les nacions que la configuren és similar a la d’Europa i aquest comportament que considero antidemocràtic em porta a defensar la urgència de la independència. Només existirà una Europa Unida amb un model democràtic exemplar si totes les nacions amb dret a ser són respectades, reconegudes i políticament amb igualtat de drets i deures. Però per aconseguir-ho cal que els estats europeus actuals reconeguin els drets de les nacions i pobles sense estat i que els seus ciutadans gaudeixin de la mateixa dignitat en tots i cadascun d’ells respectant les diferències. Les diferències són la causa del progrés a tots nivells perquè el fet de ser diferent provoca curiositat i desig per conèixer, per millorar i per modelar un model de convivència   universal en pau. La problemàtica que viu Anglaterra és una demostració de la urgència de bastir una Europa Democràtica més justa, més solidària, més social, més  humana i políticament més global. I Catalunya hi té el seu lloc propi en aquesta Europa del Futur. M’ho demostra la política espanyola en el procés actual que no veu l’horitzó que li pertoca en la convivència mundial. Catalunya té vocació universal sense perdre la seva identitat i en aquesta aspecte avantatja l’estat espanyol que no ha aconseguit consolidar la seva pròpia identitat perquè no ha respectat, ni respecta, la identitat dels pobles que viuen en el territori que defineix com Espanya. Només el respecte a les diferències dels pobles farà possible una Europa democràticament envejable i digna.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada