Catalunya per dignitat social i humana necessita ser
un estat independent i lliure. I el model democràtic imperant en una gran part
del món ho fa encara més palès. La actual campanya espanyola ho demostra amb
prou claredat. La interpretació de la globalitat, que en fan els polítics
unionistes de l’estat, palesa la intenció de desdibuixar la personalitat de les
col·lectivitats per convertir la unitat en una unificació. No és respecta les
diferències i com a conseqüència les persones perden la seva identitat i
esdevenen un número sense personalitat, perquè la personalitat la marca la
política de l’estat membre. I en aquest conflicte s’hi endevina una
contradicció important a la Unió Europea en la que cada estat membre vol ser
diferent dels altres mantenint els seus drets peculiars i exigint els de la
globalitat. Quan escolto o llegeixo les notícies em crida l’atenció la postura
democràtica dels components de la unió, una democràcia que consisteix en la
voluntat de tres o quatre estats sense una organització de caràcter estatal amb
una constitució de la Unió. I els altres a fer d’escolanets, obeir i a
renunciar. I tot em fa pensar si val la pena ser de la Unió Europea sense
renunciar a ser un estat europeu independent i lliure. Catalunya hi té tots els
drets i allò desitjable seria que Europa fos una veritable democràcia que no ho
és. El comportament d’Espanya envers les nacions que la configuren és similar a
la d’Europa i aquest comportament que considero antidemocràtic em porta a
defensar la urgència de la independència. Només existirà una Europa Unida amb
un model democràtic exemplar si totes les nacions amb dret a ser són respectades,
reconegudes i políticament amb igualtat de drets i deures. Però per
aconseguir-ho cal que els estats europeus actuals reconeguin els drets de les
nacions i pobles sense estat i que els seus ciutadans gaudeixin de la mateixa
dignitat en tots i cadascun d’ells respectant les diferències. Les diferències
són la causa del progrés a tots nivells perquè el fet de ser diferent provoca
curiositat i desig per conèixer, per millorar i per modelar un model de
convivència universal en pau. La
problemàtica que viu Anglaterra és una demostració de la urgència de bastir una
Europa Democràtica més justa, més solidària, més social, més humana i políticament més global. I Catalunya
hi té el seu lloc propi en aquesta Europa del Futur. M’ho demostra la política
espanyola en el procés actual que no veu l’horitzó que li pertoca en la
convivència mundial. Catalunya té vocació universal sense perdre la seva
identitat i en aquesta aspecte avantatja l’estat espanyol que no ha aconseguit
consolidar la seva pròpia identitat perquè no ha respectat, ni respecta, la
identitat dels pobles que viuen en el territori que defineix com Espanya. Només
el respecte a les diferències dels pobles farà possible una Europa
democràticament envejable i digna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada