Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dilluns, 20 de juny de 2016

El meu vot del 26 J., serà independentista..



És veritat que el dubte de què hi pinta un vot independentista a Madrid pot generar confusió i algun desviament del vot. No és cap secret que al Congrés i al Parlament espanyols el vot independentista sempre serà minoritari, però no ineficaç i menys inútil. No és només a Catalunya on hi ha independentistes i és curiós que alguna presidenta autonòmica actua com independentista en la seva autonomia i nega el dret a les altres a ser-ho. Són contradiccions de la política. Omplir-se la boca de la sagrada unitat d’Espanya i desprès fer d’Andalusia un món a part en la península ibèrica és una contradicció i un contrasentit. De comportaments d’aquesta mena la democràcia espanyola en té les alforges plenes. Però allò que veritablement m’importa el dia 26J., és que el meu vot sigui independentista i que la meva imatge allà on em trobi ho reflecteixi amb claredat. No n’hi ha prou amb dipositar el vot, s’ha de viure plenament al carrer. I que la imatge esdevingui tan clara que convenci a ser imitada pels que la contemplen. Estic convençut que l’impacte dels verdaders independentistes catalans serà la propaganda i publicitat més convincents. Corre per les xarxes una piulada que manifesta: que si Catalunya es declara independent hi haurà catalans que en marxaran però hi afegeix el que no diuen és que si ho fa, molts castellans anirem a viure a Catalunya. Òbviament  Catalunya, malgrat la política adversa, dóna una imatge que la fa desitjable. Només cal conèixer la realitat i per la pell de brau s’hi escampen moltes mentides. Alguna veritat es déu desitjar i fa córrer el rumor quan gairebé tots els partits que concorren a les votacions del 26 J., parlen de la necessitat de canvi. Algun mirall deu fer la rateta per la pell de brau que projecta futurs i models democràtics millors. Però s’analitzen aquests projectes? Alguns, diuen que ho intenten, altres diuen que NO descaradament. I aquí comença l’errada històrica. No  conèixer les realitats i allò que és pitjor no voler-les conèixer i negar-les. Però la veritat,  com la llum del sol, sempre brilla, es pot intentar fer viure en la foscor, però les nits tenen les seves lluminàries que fan més desitjable la del sol quan es fa de dia. A la pell de brau s’han entossudit a voler viure a les fosques. És una pena. Perquè les lluminàries hi són i gaudeixen de llum del sol. Crec en la força de les lluminàries independentistes que superaran en lluminositat el dia 26 J., a les unionistes.  Aquesta paraula “unionistes”, no s’interpreta en tota la seva dimensió perquè no hi ha unió sense diferència.  Quin és l’error? La manca de diàleg. A la pell de brau no hi ha possibilitat política de diàleg. Per coherència el vot independentista cada dia ha de ser més fort perquè la corda arribi a trencar-se. El trencament és raó de la història quan no existeix el raonament. Sigui quin sigui el resultat el dia 26 J., la força independentista guanyarà en qualitat i intensitat i la corda per lògica del procés es trencarà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada