Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dijous, 16 de juny de 2016

El meu vot del dia 26 de juny



Serà un vot netament català en defensa de la llibertat i sentint-me independent. La meva independència no me l’ha de donar ningú, la tinc en propietat per naturalesa i aquesta independència em dóna dret a defensar la independència del meu poble i el meu poble no és Espanya, és Catalunya. Les col·lectivitats les creen les persones d’acord amb la seva peculiar manera de ser, de sentir, de fer i de pensar. I aquesta identitat no la creen les lleis, les lleis, que són posteriors, tenen per missió reconèixer-la i defensar-la. Estic totalment convençut que la naturalesa ha estat traïda per la història i fruit d’aquesta traïció és la corrupció política existent a casa nostra. Sortosament no tota la humanitat és corrupta però dissortadament tota la humanitat, a ple segle XXI, està dominada per aquella part corrupta. I és la lluita existent, lluita desigual perquè el poder de les armes controladores està en mans de la corrupció i el poder de la societat neta està en la paraula, que la corrupció la manipula amb veu vestida de pell d’ovella. Tenim una societat dominada per la hipocresia. I el meu vot va contra aquesta hipocresia i corrupció i a favor de la veu del poble que és sincera i verídica però no té poder. El meu vot li vol donar una mica més de poder. Sortosament enguany se celebra el set cents aniversari de Ramon Llull, que ens ha deixat com a llegat el LLIBRE D’AMIC E AMAT. Amb una sentència per cada dia de l’any explica des de la mística la veritat de les relacions humanes. Fent un paral·lelisme amb la doctrina del llibre, l’amic són les persones que formen la societat i l’amat és la societat perfecta. I en una de les sentències, la segona ens diu que “les curses amb les que l’amic busca l’amat són llargues, perilloses, plenes de lamentacions, de sospirs i de plors però que l’amic les busca amb la claror de l’amor.” No amaga els problemes però ensenya com han de solucionar-se, amb amor, tot el contrari de la corrupció amb la que el poder amb pell d’ovella vol fer veure que treballa per la pau. Comparant la filosofia política a l’us del segle XXI amb la teoria de la mística ens adonem de com d’equivocada va la política que amb el seu comportament no pacifica sinó crea enemics i què distant està de la veu del poble que malgrat els perills i problemes treballa per la pau. En aquesta filosofia mística hi trobo la justificació del meu vot per la independència de Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada