Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dilluns, 27 de juny de 2016

On rau La força de la veu dels ciutadans?



Les votacions del 26 J., han fet més feliç el PP. Per què n’ha sortit més reforçat? Té força a l’abast la possibilitat de formar govern. On és la resposta a la petició de cal fer fora al PP i Mariano Rajoy? Francament, ho voldria entendre. He arribat a una possible explicació, PSOE, Podem i C’s amb una campanya hostil li han servit amb safata la victòria, relativa però victòria. Una victòria que deixa sense alternativa al PSOE, que deixa sense veu a C’s i que nega tota possibilitat a Podem. Senzillament opino que les campanyes electorals no han d’anar contra ningú, respectar els opositors i basar la força de l’argumentació en la qualitat i dignitat de la filosofia de govern del partit. La por que ha decantat el vot, penso no equivocar-me, ha portat a la continuïtat del PP en el poder per no perdre la pensió. Diria que el vot de la gent gran ha donat la victòria a “más vale pájaro en mano que ciento volando”. Per altra banda el PP té una base molt fidel que mai votarà en contra i aquesta fidelitat i la por l’han fet guanyador. I m’és molt dur haver-ho de reconèixer, la campanya ha estat millor programada i més hàbil que la dels contraris. No oblidem però que la cultura de convivència de l’Espanya central és molt difícil de compaginar i coordinar amb la cultura que de la convivència en tenen els països catalans i especialment Catalunya i és Catalunya on el PP no ha guanyat, és veritat que tampoc a Euskadi. La proposta ciutadana serà interpretada amb sentit d’estat? Penso que no, que ho serà en sentit de partit. Per casualitat he escoltat unes paraules de Mariano Rajoy sobre la seva suposada voluntat de dialogar amb tothom. I no ho farà. No ho farà perquè la seva filosofia política és tancada i centralista i la unitat només té sentit quan és unificació. Per altra banda el seu punt de vista de la sacralitat de la llei li impedeix comprendre la possibilitat de incomplir-la quan el motiu és superior a la llei i es basa en drets naturals. No ho té massa fàcil a l’hora de formar govern si ens creiem les afirmacions fetes pels partits durant la campanya electoral. Però hi ha plats de llenties que poden ser molts digestius. I no en faltaran. Però el problema greu que no aconseguirà resoldre és el de la independència de Catalunya. Les votacions no l’han afeblida, han donat un contundent missatge a EN COMÚ PODEM. Només cal valorar on i com ha guanyat. I si són coherents han de fer possible el dret a decidir i la voluntat dels catalans, n’estic convençut, continua clara i contundent, majoritàriament votarà Catalunya Independent. El procés europeu, no es pot amagar, amb l’exemple d’Anglaterra és favorable a la independència i Europa no pot obviar un estat amb una filosofia política molt clara de com es configura una Europa global. La unitat no és la unicitat, és el fruit d’una pluralitat natural intel·ligent i solidària. I en l’actualitat Europa no ho compleix i no ho compleix perquè s’ha allunyat de la filosofia dels fundadors d’Una Europa Unida del segle XX, que el XXI pot destruir. La filosofia que Catalunya té de la independència és fonamental i necessària per bastir una Europa Unida. Seria molt útil que Mariano Rajoy, que tant promet, segui a parlar de com ha de ser l’Espanya que vol esdevenir fonamental a Europa. Ho serà amb la solidaritat i amistat d’una Catalunya Independent. Sr. Rajoy ho ha promès, dialogarà amb els independentistes? Em temo que NO.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada