Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dijous, 9 de juny de 2016

Per què tots contra la CUP?




Es llegeixen comentaris a les xarxes contra la CUP que certament palesen un desequilibri social i polític preocupant. No sóc militant de la CUP, ni actualment de cap partit, però malgrat no haver llegit el seu programa, la seva actuació em simpatitza des d’una visió escatològica de la societat. Se l’acusa d ’antisistema, de quin sistema? De l’econòmic perquè penso que del polític són defensors ferms d’una Catalunya lliure independent. Una pregunta, és just, lícit i lògic està d’acord amb el sistema econòmic actual, culpable del desequilibri social i de la injustícia? Per què no han donat el seu vist i plau al pressupost de la Generalitat són antisistema? Aleshores que són el PP, PSC, C’s i Catalunya sí que es pot, que tampoc els han aprovat? I no els han aprovat per motius polítics més que no pas econòmics. Programàticament la distància de la CUP de Junts pel Sí només té, bàsicament, un punt en comú: la independència de Catalunya i al no acceptar uns pressupostos que no consideren prou correctes no pressuposa el seu NO a la independència. Precisament volen la independència per quadrar els pressupostos justos que la societat catalana necessita. Però, una pregunta són possibles els pressupostos presentats per la Generalitat sense la independència? Personalment no entenc com no es dóna preferència a la solució del problema essencial que és indispensable per a una millor organització del model polític català. I en aquest sentit dono la raó a la CUP. La sintonia general és que no hi haurà independència sense ruptura, perquè no és dóna preferència a la ruptura si el diàleg polític és inviable? No està tan desafortunada la CUP quan el seu vot és coherent amb la seva filosofia. Podria ser que la filosofia dels altres contradigués el mandat popular. Una pregunta quin partit polític està més d’acord amb la veu del poble? Els pressupostos no acceptats per la CUP escoltaven la veu del poble. ERC diu que sí, però no he sentit cap altra veu. Dissortadament la desconfiança mútua és molt negativa. Seure a la taula és la solució, però no només seure. Un dubte i m’agradaria saber-ne la solució: el no de la CUP als pressupostos va contra el pacte d’estabilitat política? Per què si la resposta és sí, què significa la política en la convivència? No ho entenc. Si l’economia és un mitjà, perquè s’hi ha de supeditar el fet polític? L’economia serà catalana quan Catalunya sigui independent i allò primordial és la independència. I això és el que, crec, defensa la CUP. No és suficient dir-ho de paraula, calen fets. Si l’economia és fonamental, perquè cap altra partit hi ha votat a favor? Els altres que han dit no, tampoc han defensat la vida digna de les persones i han dit no pel sentit polític del pressupost. Aleshores el vot de la CUP, no és polític, sinó econòmic i la realitat ens demana reflexionar-hi. No barregem els conceptes. Davant la problemàtica generada, crec que el President Puigdemont ha marcat correctament el camí. Entendran tots els partits el missatge? Ho dubto. M’agradaria no equivocar-me quan penso que un partit molt concret l’ha entès. El setembre sortirem de dubtes, sinó abans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada