Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dissabte, 25 de juny de 2016

Reflexionar, fa falta?...



El seguiment de la campanya electoral, segona, resultat d’un tractament gens democràtic de les votacions primeres, em porta a pensar que el dia de reflexió no té sentit. Els partits amb aspiracions, merescudes o no, no conviden a pensar perquè la solució la tenen només ells. Primer pas per posar en dubte la seva veritat si és que en tenen alguna. Desprès del trist espectacle que han donat amb la incapacitat absoluta de complir amb la democràcia per formar govern crec que el resultat d’una possible reflexió és que no es mereixen el meu vot. I l’error antidemocràtic d’aleshores l’han continuat negant-se descaradament a formar govern amb tal o qual partit. Crec que una errada greu i irresponsable rau en el fet de confondre democràcia amb el resultat majoritari. Verdaderament és un efecte de la democràcia però no és la democràcia perquè la base rau en el respecte al dret d’opinar de cada persona, i tan demòcrata és qui només té un vot a favor com qui n’hi té un milió. I aquest segon, pel sol fet de tenir majoria, no està dispensat d’escoltar al que en té un. La voluntat popular és la de tots i sovint la més valuosa aportació a la convivència la fan els minoritaris per una raó molt senzilla, han de pensar més i valorar les decisions i els seus arguments. Són els millors  filòsofs de la democràcia. Sobre el tema de la reflexió he llegit avui aquest pensament de Ramon Llull: “Entre el temor i l’esperança s’hi ha filtrat l’amor, on hi viu pel pensament i hi mort pels oblits causats pels delictes d’aquest món. ” Entre el temor d’equivocar el vot i l’esperança d’encertar-lo hi ha d’actuar l’amor, que és l’autèntic autor de la convivència, amor que accentua el convenciment i mort per culpa d’accions delictives dels humans. Òbviament que Ramon Llull ens parla de l’amor universal, solidari, just i verdader, no de l’egoista, injust i manipulador. Amb aquest principi orientador em cal conformar el meu vot amb la meva veritat política basada en l’autèntica estimació de la convivència universal. I aquest principi de sortida no em permet votar a cap dels quatre partits aspirants a governar perquè cap d’ells és solidari amb la veritat dels petits i els aparten de tota col·laboració que no es fonamenti en la urgència del seu vot per afinar la seva majoria absoluta. La raó de formar govern no es fonamenta en el diàleg entre les veritats de tots sinó en l’exclusivitat. I això no és democràcia. Un altra motiu que m’aparta de donar el vot o no el trobo, està en el fet de no valorar com cal els resultats i cercar l’orientació política de governar demanada pel resultat, no per la voluntat del guanyador. La veritat del guanyador no és mai absoluta, sempre relativa i com a tal no pot apartar de l’acció de govern el diàleg amb les altres veritats i  no em convenç que ja es vota en el Congrés, perquè l’experiència ensenya que sempre guanya la voluntat de la majoria perquè ja tenen decidit el vot abans del debat i una prova rau en el fet que quan parla un parlamentari de les minories, molts diputats de les majories abandonen l’hemicicle. Un exemple d’una democràcia que actua com una dictadura. I aquest és un altre motiu que en les votacions que cal reflexionar avui, 25 de juny de 2016, em recomana no votar als quatre partits majoritaris que s’hi presenten. El resultat hauria de demostrar la veritat democràtica de l’estat i la demostració continuarà amb el mateix signe: feblesa. Fa falta reflexionar? I tant, que sí, però el mal és que no es reflexiona, es promou la passió, no la veritat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada