Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimecres, 22 de juny de 2016

Sr. Fernàndez Diaz, des de la fe



Vos us confesseu profundament religiós i catòlic i guardoneu a la Mare de Déu pels seus serveis a la pàtria. Una pregunta, l’escàndol que la premsa ha descobert i fet públic quina relació té amb la vostra suposada religiositat? Em dirigeixo a vos des de la teologia i de l’evangeli. Des de la meva conclusió és un escàndol com aquell que Jesús condemnava dient que se li havia de lligar un pedra al coll a l’escandalós i llençar-lo al fons del mar. Per que la figura d’un infant, es referia a escandalitzar al nen, és la imatge de la societat neta, com  ho és un nen o nena, que cal construir i l’escàndol esclatat darrerament demostra que la societat que dirigiu està podrida i per a un   ministre catòlic significa viure en pecat greu, però no només és greu pel fet de ser creient, ho és pel fet de ser persona. Servir-se de l’oficina antifrau cometent fraus, des de la seva fe, que ensenya que l’amor més gran és aquell que estima a l’enemic, quin qualificatiu se li ha de donar? I molt més greu encara quan la dirigeix un magistrat en excedència, que quan acabi el mandat, tornarà a la magistratura. Que un magistrat, còmplice d’un ministre, no tingui escrúpols de cometre accions per des legitimar  polítics elegits per votació legal, demostra que el poble té raó quan ha perdut la fe en  el sistema judicial espanyol. I és més greu encara, quan aquest comportament el coneixia el president del govern de l’estat. Per raons com aquesta està des legitimada la política. I no em sortiu amb que la política i la religió han de seguir camins  diferents. És mentida, perquè els beneficiaris de la política i la religió són les persones i és més mentida quan el ministre es confessa catòlic practicant. Per aquest únic motiu, per dignitat humana i religiosa el Sr. Fernàndez Diaz ja hauria d’haver dimitit. I un altra motiu el fet de que la política del PP té el vist i plau de certs bisbes espanyols, entre ells el de Madrid-Alcalà i València. Per consciència religiosa el Ministre, el President del Govern Espanyol i el Magistrat tenen l’obligació moral de dimitir. I anant un pas més endavant, qui és el crucificat sinó el poble senzill amb greus problemes per gaudir d’una vida digna? Des de l’evangeli afirmo que tots tres i algun altres tenen el deure de presentar davant el poble la dimissió i si no ho fan que no s’emparin a l’abric de la religió i a aleshores el poble parlarà. És curiós que l’escàndol hagi estat destapat per una premsa ubicada a la capital de l’estat espanyol. És veritat aquella dita hispana de que “quien siembra vientos, recoge tempestades”. Només dos dies més de campanya electoral per dir més mentides. Gosaran? Catalunya i Podem, la nació i el partit més maltractats per la política espanyola, si segueixen amb pas ferm el seu camí tenen l’horitzó ple de llum. El dret a decidir i la independència de Catalunya, la pancarta de sortida per regenerar Espanya. El 26 J., per una Catalunya independent i una Espanya sense corrupció i netament democràtica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada