El resultat de les darreres votacions i la situació
social de la pell de brau esdevenen un crit molt seriós d’atenció davant la
pretensió de formar govern. És la imatge desdibuixada d’una nació que es pensa
històrica amb pretensions de prehistòrica però amb signes febles per manca de
maduresa política amb greus mancances socials. Honestament aconsellaria als
pretendents a governar l’estat espanyol una atenta lectura i una profunda meditació del Preàmbul de la
Constitució. I en aquesta lectura i reflexió els hi demanaria que no oblidessin
l’article 10,2 de la Constitució que diu: “Les
normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució
reconeix s’interpreten de conformitat amb la Declaració Universal dels drets
humans i els tractats i acords internacionals sobre aquestes matèries
ratificades per Espanya.” Per començar els tractats signats reconeixen el
dret a decidir dels pobles que segons els govern espanyol sembla ser que la Constitució
no reconeix. Una greu relliscada legal i política. Els polítics de l’estat ens
diran que Catalunya no és un poble reconegut. La història actuarà de jutge
davant la ignorància embolcallada amb pell d’ovella per convèncer amb engany
la gent. El temps sempre fa justícia. Però anem al tema. El Sr. Rajoy té
molta pressa per guanyar temps, temps que ell n’és responsable i ha fet perdre.
Per argumentar amb una base més ferma, des de la meva simplicitat, li
aconsellaria una profunda meditació del Preàmbul de la Constitució Espanyola
que és la base on se sustenta tot l’engranatge legal. I potser hauria de fer
pensaments de tornar enrere perquè aquest Preàmbul és una crítica que demostra
la manca de fonaments de la seva política durant els anys del seu mandat. Sé
perfectament que per la meva condició de simple ciutadà la meva opinió no porta
enlloc. Des de la meva convicció em porta a demanar-li que dimiteixi a
presentar-se. I li demano fent un petit repàs al preàmbul que els seus anys de
política no li han fet els honors. Comencem.
“La Nació
Espanyola, amb el desig d’establir la justícia, la llibertat i la seguretat i
de promoure el bé de tots els que la integren, en us de la seva sobirania,
proclama la voluntat de...” Reflexionem un xic
sobre aquest inici. Es tracta d’un desig. El desig, si no és compleix continua
sent-t’ho. Quan el President diu NO, respecta el desig i com que existeix no és
anticonstitucional. Parem esment en “el
bé de tots els que la integren”, tots els espanyols poden portar una vida digna? És obvi que no. Però,
un pas més endavant:
“Garantir la
convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un
ordre econòmic i social just.” Aquest ordre és just per a tothom? I vos, Sr. Rajoy, en sou
el responsable principal. Ni econòmicament, ni socialment la democràcia
espanyola pot sentir-se satisfeta. Una de dos, o la Constitució no és la que el
poble espanyol necessita o que els responsables de fer-la complir no ho fan i
per tant són uns corruptes.
“Consolidar un
Estat de Dret que asseguri l’imperi de la llei com a expressió de la voluntat
popular” Quan la voluntat popular es queixa i protesta, com responeu? No
presentant-vos a dialogar, hi envieu la policia. L’expressió de la voluntat
popular a l’hora de la veritat esdevé paper mullat. Però, continuem.
“Protegir tots
els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves
cultures i tradicions, llengües i institucions”. Sr. Rajoy, ni Galitzia, ni Euskadi,
ni València, ni Mallorca, ni Andalusia, ni Catalunya han rebut la protecció
d’aquesta voluntat, però el govern n’està constitucionalment satisfet perquè el
desig continua.
“Promoure el
progrés de la cultura i de l’economia per tal d’assegurar a tothom una qualitat
de vida digna”. No només no ho ha fet el govern fins el dia d’avui sinó que el fons de
garantia de les pensions ha estat destinat a objectius totalment contraris a la
dignitat de vida. Li podríem preguntar al President d’un Club de Futbol d’on
van sortir els milions d’una obra que la voluntat popular no volia.
“Establir una
societat democràtica avançada” Com es construeix, amb l’enveja de més d’una Comunitat que
clama contra Catalunya? S’assoleix empobrint-ne una per enriquir-ne d’altres
que amb més de trenta anys de democràcia
els seus polítics governen amb els diners de les que veritablement treballen?
“Col·laborar a
l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i de cooperació eficaç entre tots els
pobles de la Terra”. Pura pell d’ovella. Sr. Rajoy el comportament polític
internacional del seu govern només sap posar pals a les rodes de les trobades
de Catalunya amb la resta d’Europa i del món, fent un ridícul estrepitós, com
darrerament a Suècia on no us han fet cas.
Sr. Rajoy, el President del Govern de l’estat espanyol
amb la Constitució a la mà ho és de tots els espanyols pensin el que pensin. Jo
sóc independentista, us vaig escriure i la resposta que encarregàreu sense
llegir la meva carta, resposta que encara conservo, no tenia res a veure amb
els meus plantejaments. Tinc tot el dret d’opinar fins i tot de la
independència de Catalunya. Com a català i amic de la llei només puc prendre en
l’actualitat dues decisions amb la Constitució com aval: a) continuar treballant
per una ràpida independència de Catalunya. I b) d’acord amb la senzilla
reflexió del preàmbul de la Constitució demanar a la història que us aparti de
la presidència del govern pel bé d’Espanya i dels espanyols, una nació amiga i
uns ciutadans amics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada