Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimecres, 20 de juliol de 2016

Obsessió per governar que la Constitució no beneeix



El resultat de les darreres votacions i la situació social de la pell de brau esdevenen un crit molt seriós d’atenció davant la pretensió de formar govern. És la imatge desdibuixada d’una nació que es pensa històrica amb pretensions de prehistòrica però amb signes febles per manca de maduresa política amb greus mancances socials. Honestament aconsellaria als pretendents a governar l’estat espanyol una atenta lectura i  una profunda meditació del Preàmbul de la Constitució. I en aquesta lectura i reflexió els hi demanaria que no oblidessin l’article 10,2 de la Constitució que diu:  “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpreten de conformitat amb la Declaració Universal dels drets humans i els tractats i acords internacionals sobre aquestes matèries ratificades per Espanya.” Per començar els tractats signats reconeixen el dret a decidir dels pobles que segons els govern espanyol sembla ser que la Constitució no reconeix. Una greu relliscada legal i política. Els polítics de l’estat ens diran que Catalunya no és un poble reconegut. La història actuarà de jutge davant la ignorància embolcallada amb pell d’ovella per convèncer amb engany la gent. El temps sempre fa justícia. Però anem al tema. El Sr. Rajoy té molta pressa per guanyar temps, temps que ell n’és responsable i ha fet perdre. Per argumentar amb una base més ferma, des de la meva simplicitat, li aconsellaria una profunda meditació del Preàmbul de la Constitució Espanyola que és la base on se sustenta tot l’engranatge legal. I potser hauria de fer pensaments de tornar enrere perquè aquest Preàmbul és una crítica que demostra la manca de fonaments de la seva política durant els anys del seu mandat. Sé perfectament que per la meva condició de simple ciutadà la meva opinió no porta enlloc. Des de la meva convicció em porta a demanar-li que dimiteixi a presentar-se. I li demano fent un petit repàs al preàmbul que els seus anys de política no li han fet els honors. Comencem.
“La Nació Espanyola, amb el desig d’establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de promoure el bé de tots els que la integren, en us de la seva sobirania, proclama la voluntat de...”  Reflexionem un xic sobre aquest inici. Es tracta d’un desig. El desig, si no és compleix continua sent-t’ho. Quan el President diu NO, respecta el desig i com que existeix no és anticonstitucional. Parem esment en “el bé de tots els que la integren”, tots els espanyols poden  portar una vida digna? És obvi que no. Però, un pas més endavant:
“Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just.” Aquest ordre és just per a tothom? I vos, Sr. Rajoy, en sou el responsable principal. Ni econòmicament, ni socialment la democràcia espanyola pot sentir-se satisfeta. Una de dos, o la Constitució no és la que el poble espanyol necessita o que els responsables de fer-la complir no ho fan i per tant són uns corruptes.
Consolidar un Estat de Dret que asseguri l’imperi de la llei com a expressió de la voluntat popular” Quan la voluntat popular es queixa i protesta, com responeu? No presentant-vos a dialogar, hi envieu la policia. L’expressió de la voluntat popular a l’hora de la veritat esdevé paper mullat. Però, continuem.
“Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions”. Sr. Rajoy, ni Galitzia, ni Euskadi, ni València, ni Mallorca, ni Andalusia, ni Catalunya han rebut la protecció d’aquesta voluntat, però el govern n’està constitucionalment satisfet perquè el desig continua.
“Promoure el progrés de la cultura i de l’economia per tal d’assegurar a tothom una qualitat de vida digna”. No només no ho ha fet el govern fins el dia d’avui sinó que el fons de garantia de les pensions ha estat destinat a objectius totalment contraris a la dignitat de vida. Li podríem preguntar al President d’un Club de Futbol d’on van sortir els milions d’una obra que la voluntat popular no volia.
“Establir una societat democràtica avançada” Com es construeix, amb l’enveja de més d’una Comunitat que clama contra Catalunya? S’assoleix empobrint-ne una per enriquir-ne d’altres que amb  més de trenta anys de democràcia els seus polítics governen amb els diners de les que veritablement treballen?
“Col·laborar a l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la Terra”. Pura pell d’ovella. Sr. Rajoy el comportament polític internacional del seu govern només sap posar pals a les rodes de les trobades de Catalunya amb la resta d’Europa i del món, fent un ridícul estrepitós, com darrerament a Suècia on no us han fet cas.
Sr. Rajoy, el President del Govern de l’estat espanyol amb la Constitució a la mà ho és de tots els espanyols pensin el que pensin. Jo sóc independentista, us vaig escriure i la resposta que encarregàreu sense llegir la meva carta, resposta que encara conservo, no tenia res a veure amb els meus plantejaments. Tinc tot el dret d’opinar fins i tot de la independència de Catalunya. Com a català i amic de la llei només puc prendre en l’actualitat dues decisions amb la Constitució com aval: a) continuar treballant per una ràpida independència de Catalunya. I b) d’acord amb la senzilla reflexió del preàmbul de la Constitució demanar a la història que us aparti de la presidència del govern pel bé d’Espanya i dels espanyols, una nació amiga i uns ciutadans amics.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada