Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 16 d’agost de 2016

Jo només sóc un gra de sorra



Catalunya és la platja de la meva vida. Em sento platja perquè sóc platja, sóc Catalunya. Les platges sempre són vives però no sempre tenen passavolants o banyistes. És un guardó infinit ser sorra d’aquesta platja. El gra de sorra que sóc l’ha trepitjat molta gent i alguna amb força mala sang. Massa sovint han intentat destruir-la deixant el mar orfe. Però el mar és molt bon amic i el meu gra de sorra sempre l’ha retornat a la meva platja. Sóc un gra de sorra molt especial. Quan el meus veïns i veïnes pugen al tren de la història i corren per Catalunya  cridant independència, jo em sento Catalunya Independent i sense mourem, escric convençut jo ja sóc Catalunya independent. Sé que és un sentiment però també una convicció. No em moc perquè el gra de sorra que sóc no té massa bona la mobilitat física però excel·lent la psíquica. M’agrada que els grans de sorra que parlen amb mi s’assabentin que sóc lliure i que la meva platja sigui la platja d’un estat lliure. Les gotes del mar que sovint la besen celebren amb els grans de sorra el mateix desig de llibertat. Quan una gota d’aigua em fa un petó ens abracem i cridem ben fort són aigua i sorra catalana lliure independent.
No sabeu pas com de gran i sublim és l’abraçada i el petó que es fan una gota d’aigua i un gra de sorra. Una gota d’aigua és molt petita però és mar i gual que un gra de sorra és platja. Catalunya la formen molts grans de sorra i moltes gotes d’aigua. I contínuament  l’aire de la natura les acarona amb abraçades i petons perquè són aire, sorra i aigua de Catalunya. És un misteri. L’aire, la sorra (terra) i l’aigua són universals, configuren el globus però són i es presenten amb diferents semblances d’acord amb l’espai on es mouen. Perquè els habitants d’aquell espai no ho serien si no fossin aire, terra i aigua i la natura les vesteix d’acord amb el lloc on es mouen. La natura és molt sàvia i tots els  espais naturals tenen les seves característiques i aquestes característiques tenen totes el mateix suport, aigua, aire i terra,  esdevenen diferents per la imatge. La natura és transcendent, dels seus elements bàsics, ha format les seves criatures amb qualitats esgraonades. I moltes d’aquestes criatures han rebut el nom de persones, que metafòricament són  partícules d’aire, gotes d’aigua i grans de sorra, amb una objectiu transcendent. I aquesta transcendència la gaudeixen els humans. La capacitat creativa de la natura deixa endevinar característics objectius de futur sobrenaturals. Com a natura no els sap explicar però convida a intuir-los. Per què té aquest poder la natura? Rau en les seves lleis naturals? La intel·ligència humana ha desenvolupat les seves visions filosòfiques i la història ha rebut de la natura la riquesa de les diferències. Catalunya és una d’aquestes riqueses. Jo, gra de sorra, gota d’aigua i partícula d’aire, sóc Catalunya en el marc transcendent de la globalitat natural amb destins ultra naturals. És la gran força de ser. La grandesa de ser un gra de sorra de la platja Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada