Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dijous, 18 d’agost de 2016

Lluis M. Xirinacs morí defensant Catalunya



El sentiment místic de la mort de Xirinacs s’agermana amb un altre sentiment de caire polític, l’amor a Catalunya. Es fa difícil per a molta gent entendre com és possible compaginar una vida mística amb la normal de la història i encara més en el marc de la política. I  per empitjorar-ho el protagonista és un sacerdot secularitzat. Sortosament la secularització no és forçosament enemiga de la religió i pot ser companya de la mística. La raó rau en el fet que la centralitat no són les activitats sinó la persona de les activitats. Estem avesats a jutjar les aparences i no el seu suport. Aquest contrast en la vida de Lluis M. Xirinacs fa més imprescindible el seu missatge als nostres dies quan en la lluita per la pau no estava sol, se sentia acompanyat, i un els seus companys era el bisbe Pere Casaldàliga, que com ell gaudeix de la pau de Déu. La raó de la força moral i ètica ens l’ofereix la lectura del Llibre DIETARI FINAL, del que ens en poden parlar acuradament el seu deixeble LLUIS BUSQUETS i GRABULOSA, professor universitari i el metge  JOAN PARES.
Dietari final és el compendi del diari  del darrer més preparant-se per morir i els cinc anys d’estudiar i preparar dignament la manera natural. La peculiaritat de la seva mort es basa en dos objectius: a) ofrena voluntària a Déu, que Lluis M. estudià profundament en la teologia i b) ofrena per la llibertat del seu país i de tots els pobles del món. Els dos autors esmentats ens en poden parlar en profunditat, un de l’ofrena voluntària i l’altre com es preparà aquesta ofrena. La mort de Lluis M. Xirinacs dignifica el suïcidi quan és el fi d’un camí i l’entrada en el destí final i una demostració de la dignitat humana en aquesta forma de morir criticada per aquella part de la societat que aplaudeix el desafiament a mort amb les armes a la mà amb unes normatives que presenten més desig de venjança que de justícia. La figura de Lluis M. Xirinacs ha de tenir una presència central en el moment actual de Catalunya pel sentit que li donà a la vida i a la mort. El diari del darrer més són unes reflexions de la mà de Ramon Llull en la recerca de l’amat que fa l’amic. I aquest diari evidencia com s’ha de transitar per la vida. Només hi una raó: estimar l’Amat, que és l’objectiu final de la vida però també l’objectiu de la vida temporal. L’Amat en la vida temporal és Catalunya. Lluis Busquets acaba el pròleg al DIETARI FINAL amb aquestes paraules de Lluis M. Xirinacs: “Ofereixo el do més preuat que és la meva vida / per l’alliberament del meu poble / per l’alliberament de tots els pobles oprimits de la terra / per la natura presonera nostra.../ La  nació no mor, tot i que perdi el seu cos. Resten: l’ànima eterna i una llavoreta de futur... imperceptible. No deixem morir la llavor” La primera estrofa del poema LA VIDA BONA signada per Luis M. Xirinacs, dia de la meva mort, diu així: “ La meva ànima, /aquesta ànima obrada pel meu cos,/ clivellada d’ànimes infinites, / concretament avui, / se m’ha fet universal.” La universalitat no és verdadera sense la independència dels que la configuren. La universalitat ja no és individualitat en l’eternitat. Encara que sembli impossible la mística és fonamental per a la Catalunya Independent. És la col·laboració que no volen els polítics actuals perquè haurien de esborrar la corrupció de la seva filosofia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada