Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dissabte, 24 de setembre de 2016

Conèixer i estimar per poder ser lliures



Ramon Llull en el seu Llibre d’amic e Amat escrigué aquesta reflexió:” L’amic va demanar a l’enteniment i la voluntat quina de les dues facultats era més propera al seu estimat. I ambdues de comú acord van confessar que l’enteniment era abans que la voluntat”. Fem un esforç de composició contemplant a Catalunya com l’Amat i que cal fer per defensar-la. Seguint la mística de Ramon Llum els primer pas cabdal és el coneixement. El desig de posseir, el desperta sempre un objecte, una idea, un coneixement. I la voluntat de posseir serà més poderosa com més intens sigui el coneixement que en tenim d’allò desitjat. Per què desitgem, els Catalans, tan intensament la independència de Catalunya? Per una raó més clara, perquè la coneixem i deduïm que sense la independència no podrà mai desenvolupar les seves facultats i capacitats. En aquesta vessant, Catalunya es fonamenta en una filosofia que la diferencia de totes les altres comunitats espanyoles i si no pot actuar amb plena llibertat no esdevindrà aquell factor de convivència universal que la naturalesa li ha encomanat. Òbviament que el primer moviment indispensable rau en el coneixement de com és i ha de ser el ciutadà català, tan el nat a Catalunya com aquell que l’ha escollida perquè considera ideal la seva convivència. I aquesta segona condició al llarg de la història, lluitant contra els inconvenients de no ser independent, ha generat descobriments molt importants, per exemple en el món de la cultura, facilitant al nou vingut el seu caliu humà per desenvolupar les seves capacitats. Pensem en Picasso per exemple. Però el problema actual amb una Catalunya dominada per l’estat espanyol rau en el fet de minvar les facultats humanes i creatives dels seus ciutadans i ciutadanes. No se li ha permès i no se li permet desenvolupar el seu sistema pedagògic que tan bons resultats fruitaren els anys de la república anterior a la guerra civil. Ortega Monasterio fou escolaritzat a l’edat de 3 anys a l’escola catalana, a Girona, on el seu pare havia estat destinat. Actualment es perden molts valors, ho diu el famós fracàs escolar, perquè el programa escolar dissenyat per a tot Espanya igual, és un instrument ineficaç i culturalment empobridor i a l’empobrir la cultura, l’economia, a la llarga, se’n ressent. Però en aquest punt actual hi una altra circumstància de caire psicològic més desintegradora encara, perquè en l’ensenyança es volen unificar les personalitats com si ajudessin a la globalització i en un poble no hi ha res més perillós que negar a la naturalesa els seus drets i no deixar desenvolupar a les persones la seva personal idiosincràsia. És una aberració obligar a un alumne català estudià el mateix programa i amb els mateixos mètodes que un extremeny, per exemple. La globalització en l’ensenyament no és tothom igual, sinó tothom iguals en drets respectant la seva naturalesa i la seva història. Dissortadament els resultats evidencien un desconeixement alarmant de l’ésser humà en raó al seu origen i un desconeixement de  les seves capacitats en l’ordre productiu, començant per l’ensenyament, continuant pel treball i acabant en el dret dels jubilats  a contribuir en la cultura. Per a mi, una de les raons capdals per defensar la independència dels pobles és la cultura i el seu desenvolupament a tots nivells, científics, filosòfics, culturals, artístics i de lleure. I el respecte a la llengua i cultura catalana és també indispensable i necessari si es vol que l’agermanament amb altres cultures sigui fructífer i no un fracàs. Un català com millor conegui la seva llengua més bons resultats assolirà a l’hora d’estudiar llengües estrangeres. I d’aquest fenomen Catalunya en dóna fe amb les seves relacions internacionals. La cultura dels pobles exigeix el dret a la seva independència per poder auto determinar-se i organitzar el seu model de convivència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada