Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dissabte, 10 de setembre de 2016

Empresonar un polític perquè pensa i defensa situacions diferents



Què vol dir ser polític? Tal com penso, és una persona que dedica la seva vida a la convivència universal des de la individualitat. La política és responsable del mapa global de la convivència humana. Òbviament que el polític comença per ell mateix i l’entorn particular de la  seva col·lectivitat, que ha de situar en el context mundial. Ho demana la globalització. Però globalitzar no significa renunciar a la pròpia identitat sinó  col·laborar amb les altres individualitats a dibuixar la imatge universal de la humanitat. I és precisament aquesta, la tasca dels polítics que s’han de moure en el context del procés actual de la història. Les col·lectivitats polítiques, com les persones, al llarg dels temps, n’han comés moltes d’errades i és normal que els polítics que estan al servei de la humanitat des de la seva col·lectivitat treballin per corregir les errades i recuperar l’espai que veritablement d’acord amb les  característiques li pertoca. Castigar amb la presó un polític, que actua des de la seva responsabilitat en la recuperació del lloc que la seva col·lectivitat pensa li pertoca en el món, és un greuge contra natura i contra la democràcia que es vol implantar en tot el planeta.
Empresonar i condemnar a mort, com a Lluis Company, un polític que havia perdut la guerra, és un crim i una injustícia. Senzillament és anar en contra de la història, que per la seva essència és canviant. Una Constitució que amenaça amb la presó a un polític per defensar els drets del seu poble, com ho fa Carme Forcadell, és una Constitució al servei del fonamentalisme, no de la globalització. I en aquest sentit no tenir present la veu d’una part majoritària de la col·lectivitat, sortosament amb la Constitució Espanyola s’hi pot tenir , és actuar en contra de la democràcia perquè cap democràcia es basa en la veu de tots els ciutadans, sinó de majories i la veu dels ciutadans catalans és una majoria perquè la veu ha de ser de la col·lectivitat catalana, no de la castellana, l’andalusa, la gallega, la basca, en una paraula no ha de ser de  totes les autonomies reconegudes en la Constitució. I no respectar la veu majoritària de cada autonomia no és constitucional, com és contrari a la veu de la història negar la d’una autonomia que la Constitució reconeix com nacionalitat. Defensar els drets d’un poble no és un crim, ni un robatori, ni un insult, ni una injustícia i molt menys quan aquesta autonomia pot presentar moltes raons d’injustícia comeses contra ella, i no és la única de la pell de brau. Dissortadament la història actual d’Espanya no és cap bon exemple de respecte a la justícia amb el tema que ens ocupa, jo ho veig així, i una demostració, el tracte que políticament i judicial es té amb el polític basc Otegui que sense la seva aportació Euskadi no gaudiria de la pau actual. La pau no la porten mai les armes, sempre la paraula intel·ligent, racional i solidària. Francament una Constitució i una llei que castiga a un polític amb les mans netes de sang i actua democràticament és una Constitució que demana urgentment una posada al dia.
Ni la Carme Forcadell es mereix el tracte que des d’el govern se li dóna, ni Otegui es mereix que se l’impedeixi actuar amb llibertat com un polític responsable i demòcrata que és.
A mi, personalment, em sembla que el problema del govern d’Espanya rau en la por que li hi fan polítics demòcrates, intel·ligents i dialogants, que defensen la veu majoritària dels seus ciutadans. Catalunya i Euskadi són dues comunitats autònomes amb drets històrics, raons naturals i solidàries amb les altres nacions que mereixen ser un estat lliure i independent en la Unió Europea. Castigar o amenaçar amb la presó un polític que defensa els drets del seu poble suposa no conèixer el veritable procés de la  història de la convivència política al món i practicar una política dictatorial.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada