Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

divendres, 23 de setembre de 2016

Filosofia del disbarat polític



Escoltant les vostres paraules Sr. Rajoy dóna la impressió que sou un catedràtic de la filosofia política dels  disbarats. Segons vos, una coalició política de partits diferents d’esquerres és un disbarat. M’agradaria que m’expliqués amb la Constitució a la mà la filosofia dels disbarats perquè per les vostres paraules dedueixo que els ciutadans, que són sobirans, amb els seus vots han prevaricat. Per què prevaricà en aquest assumpte significa votar per impedir la formació de govern. Però si revertim el concepte que vos li doneu, potser el disbarat està en la vostra forma de governar que no compleix el mandat popular. Ja sé que em direu que tots els humans estem en condicions d’equivocar-nos, però on rau l’error quan desprès del missatge ciutadà els polítics són incapaços de complir-lo. L’arc parlamentari del Congrés dels Diputats és prou ampli perquè així ho han volgut els ciutadans. I d’acord amb aquest arc s’ha de portar a terme l’acció de govern. Sr. Rajoy parlar tan clarament com heu fet vos que és un disbarat la intenció del PSOE de formar govern amb el suport dels partits d’esquerres que acceptin la proposta és un menyspreu i un insult a la Constitució, votada pels ciutadans, que no sabeu com complir. I menys prear, com fan les vostres paraules, és una demostració clara de manca de democràcia i d’una pràctica de govern dictatorial. No seria convenient estudiar la filosofia del disbarat des d’aquesta vessant? Sr. President al PP que vos presidiu n’ha comesos molts d’errors com ho demostra el fet d’estar en mans de la justícia. Però deixem la justícia on li pertoca. No és cap secret que la política està molt desacreditada a la pell de brau. I ho està per un mal us que els partits en el poder n’han fet i en fan. I en aquest capítol la responsabilitat més greu se  l’emporten el PP i el PSOE. I un dels disbarats més greus és expulsar-se les responsabilitats passant-les a les autonomies, quan el darrer responsable d’una situació política injusta en els camps de la convivència és el partit en el poder. Sr. Rajoy, irresponsable és carregar sobre els ciutadans deutes causats per una mala gestió del govern. Irresponsable és posar en perill les pensions dels jubilats per destinar els seus diners per tapar forats que els pensionistes no ha provocat. Irresponsable és l’acció d’igualar l’ensenyament sense tenir en compte la diversitat existent a Espanya. Irresponsabilitat és construir línies de l’AVE que seran deficitàries. Irresponsabilitat és no tenir present quines són les millors condicions per millorar l’economia. Irresponsabilitat és no escoltar als independentistes quan encara són súbdits d’Espanya i la Constitució els considera sobirans. Irresponsabilitat és no voler entendre l’orientació històrica dels processos dels pobles. Irresponsabilitat és fer campanyes en contra d’autonomies perquè això dóna vots a la resta del país. Irresponsabilitat és auto-atribuir-se drets que els ciutadans amb el seu vot no li han donat. Sr. Rajoy, la llista és molt llarga. Ser culpable d’aquestes irresponsabilitat, sí que és un gravíssim disbarat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada