Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dijous, 1 de setembre de 2016

Passar vergonya pot esdevenir el detonant



En el darrer debat d’investidura Mariano Rajoy va manifestar  amb quins ulls miraria als votants per dir-els’hi que s’havien equivocat. Crec que hauria estat més noble confessar si els seus ulls serien capaços d’entendre la mirada dels ulls dels votants. Per què agradi o no agradi el fracàs de la política espanyol,amb un raonable ressò internacional, es deu senzillament a la lectura esbiaixada que els polítics en el poder han fet del missatge dels ciutadans. Amb la Constitució a la mà, el meu vot donat a un dels partits en minoria, té el mateix valor que el dels partits en el poder. I per més inri, el meu vot independentista, constitucionalment és tan sobirà com el d’un unionista. I quan el poder llegeix només amb llum unionista es destapa la caixa dels trons. I per voluntat popular el vot independentista per activa i per passiva s’ha fet notar en el Congrés dels Diputats com ho ha palesat la bancada del PP amb les seves accions i manifestacions. 170 vots és una minoria davant de 180, amb la Constitució de testimoni. Si la lectura de la Constitució no ajuda a trobar solucions polítiques intel·ligents per racionals, significa que Espanya no gaudeix de la Constitució que d’acord amb el segle XXI hauria de tenir. Però la veritat és que la Constitució  reformable dóna pistes d’un bon camí. És allò del saber mirar per a continuació saber llegir. Si amb la Constitució a la mà els partits independentistes tenen tot el dret a   seure en el Congrés, també tenen tot el dret constitucional a defensar les seves idees que en filosofia política acostumen a ser més positives en el curs de la història. La pobresa de la mirada política en el poder esdevenia més palesa a l’hora de comprovar  com Europa i el món valorava la realitat d’una legislatura amb 300 dies de govern provisional amb la necessitat d’unes terceres votacions. Un verdader ridícul davant del món que sembla incapaç de fer obrir els ulls. Però dubto molt que els espanyols fassin fora del poder al PP. Des d’una perspectiva catalana i basca es veu molt clar però la filosofia política hispana només té una veritat, la seva. Pensant en els posicionaments basc i català ho entenc, penso que bé. L’origen d’Euskadi és molt anterior a l’Espanya Castellana i l’origen de Catalunya té unes arrels polítiques i culturals més endinsades en la universalitat. Les relacions de Catalunya amb el món han estat sempre de la mà estesa. I Espanya ha nascut més tancada i les oportunitats d’apertura no les ha aprofitat. Les ha rebutjat, malgrat que de la seva pell no pot esborrar els signes que l’acusen. Desitjo la vergonya d’Espanya obligada a celebrar unes terceres votacions,  però ho desitjo per comprovar si aquesta vergonya obrirà els ulls al món, de veritat, i la seva democràcia es despulla de les influències dictatorials que encara arrossega. Però existeix una condició bàsica com a primera norma del model de convivència: respecte total als drets naturals de les persones, que per naturalesa són lliures i poden decidir el seu model de convivència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada