Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 11 d’octubre de 2016

12 d’octubre dia de la hispanitat



La hispanitat és un concepte definidor de com el procés històric ha definit la filosofia d’Espanya. Una filosofia amb tots els drets a ser però sense cap dret de domini sobre altres filosofies que la història ha desenvolupat sobre la realitat d’altres pobles. Enfrontament de la hispanitat contra la catalanitat és una contradicció històrica i una manipulació de la gestació de la globalitat en la que amb la seva individualitat tracen les línies que dibuixaran la totalitat. El problema de la hispanitat pateix el fracàs de la imposició perquè des de una supèrbia de domini mundial es veu en l’actualitat embolcallada per la feblesa d’una política d’una potència política, dia a dia, més decrèpita. El concepte d’hispanitat abraçant els dominis d’Amèrica Central i del Sud i Europa en el que el sol hi era present les vint-i-quatre hores del dia es troba avui amb problemes de pèrdua d’influència internacional i, a la vegada, amb el deure d’haver de retornar la sobirania a pobles a qui els hi fou arrabassa per la força de les armes. Però el concepte d’hispanitat Espanya té tot el dret de defensar-lo amb la condició de que sigui capaç d’acceptar l’agermanament amb altres conceptes com  la Catalanitat, amb drets i deures propis i diferents. Filosòficament no és només possible sinó que és real i l’enfrontament polític genera situacions odioses que no li fan cap bé a la història. Generar enfrontaments on hi hauria d’haver agermanaments és una política contrària a la històrica i antinatural i una filosofia que no s’adapta a la capacitat intel·lectual i de raonament de la naturalesa humana. Les diferències no hi són per entaular discòrdies sinó per trobar punts d’entesa. Però l’egoisme humà convertit en egoisme col·lectiu és l’origen dels mals entesos, de les discòrdies, de les baralles i de les guerres, que esdevenen l’instrument de domini polític. L’enfrontament d’Hispanitat amb Catalanitat no és res més que una manipulació de la filosofia de la vida i de la convivència en benefici de l’egoisme d’uns pocs contra la voluntat de molts. Dissortadament per a l’estat espanyol el concepte hispanitat, al llarg de la història, ha perdut extensió i poder i li ha mancat visió de futur per esdevenir en les circumstàncies actuals un element positiu construcció de globalitat per convertir-se en un instrument feble de confusió de la filosofia del progrés històric. Una filosofia sempre és cultura de diàleg de canvi sobre tot en les referències de convivència en particular de les convivències entre col·lectivitats. I Espanya no assimila la seva filosofia quan no entén que està formada territorialment per un conjunt de pobles amb identitats pròpies i diferenciades i ella les vols unificar fent-les totes conforme a un mateix patró. I aquest comportament li va retallant l’espai i la única manera d’impedir-ho, el sistema emprat sense voler ser-ne conscient és un retallador de la extensió territorial i històrica. I aquest retallar és un procés que ha deixat Espanya sense colònies americanes, que va fer Portugal independent, que ha perdut poder a l’Àfrica del Nord i que en l’actual segle XXI pateix el que esdevindrà una altra secessió, primer de Catalunya, que possiblement s’ampliï amb els dominis dels Països Catalans i possiblement Euskadi seguirà el mateix camí sense obviar la possibilitat d’altres nacions i regions d’Espanya que també hi tenen dret. I dintre d’aquesta perspectiva la política espanyola emmarca el concepte de la hispanitat com si es tractés d’una imatge de l’absolutisme decadent i passat de moda. El 12 d’octubre d’enguany, dissortadament no serà una festa de l’estat espanyol allargant democràticament la mà sinó una festa en la que es tancarà el puny amb més força per retenir una dictadura en nom de democràcia. Personalment com a defensor de la independència de Catalunya i de la catalanitat  respecto la festa nacional espanyola per què el respecte és la base de l’argumentació dels propis drets, i amb un bona sintonia d’agermanament per la part catalana, com hi feu palès a Madrid davant de nou ambaixadors europeus el President de la Generalitat, encara que ells no ho acceptin, és el camí més dreturer cap a la victòria final. Catalunya amb la matemàtica de la història i amb la filosofia del raonament democràtic molt aviat serà independent i un nou estat europeu. I temps al temps, la hispanitat demanarà agermanar-se amb la catalanitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada