Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 4 d’octubre de 2016

Amb el cor bategant i la ment pensant



Respecto totes les opinions que respectin l’equilibri d’allò que sent el cor i que pensa la ment. Les idees són lliures, és veritat que algunes difícils de defensar. Però lliures. Quan els seus efectes són criminals, han de reprovar-se, amb un però, qui és el criminal la idea o el pensant? El pensament és lliure i no hi ha cap llei amb capacitat de prohibir-m’ho. És un dret inherent al fet de ser persona, és dret natural. No em poden prohibir pensar, però sí castigar els efectes criminals de les meves idees. Que és molt diferent. Defensar els drets dels pobles democràticament amb la paraula i el diàleg no és cap fet sancionable i sí una necessitat de diàleg. En el preàmbul de la Constitució espanyola s’hi llegeix aquest objectiu: “col·laborar a l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la Terra”. Tinc entès que aquests objectius, la Constitució els vol desenvolupar i complir. El mencionat parla de col·laboració i cooperació sense distincions de cap mena. Catalunya és un d’aquests pobles de la terra. Com ho és Andalusia. Quina és la cooperació i col·laboració de l’estat espanyol envers les dues autonomies? El resultat és l’enveja i l’odi contra Catalunya. Així es compleix la Constitució quan s’obliden els seus objectius fonamentals? Així es compleix la Constitució quan un president autonòmic perquè sóc independentista m’acusa de pistoler terrorista? Coneix la població el text constitucional?
En temps de Franco s’exigia a les escoles la classe de “formación nacional”. Una classe inútil pel contingut i per l’objectiu. Voleu saber com jo i els companys i companyes vam aprovar el primer curs d’universitat? És una idea de la incongruència. Entra l’examinador. Fa una xerrada i una pregunta, només una. Una vegada feta, amb la mà alçada li demano fer una pregunta. Com aleshores encara no m’havia secularitzat, em diu, pregunti “Padre”. La meva pregunta: veritat que la seva proposta es refereix a.... (un seguit de respostes). Així és em diu. I tot seguit comença l’examen amb la resposta que tots els alumnes van escoltar. Això és un examen universitari? Personalment no conec cap normativa sobre l’ensenyament de la Constitució. Tal vegada l’exemple contraproduent dels seus antecessors els ha fet pensar que era inútil i millor no aprofundir-la, perquè de conèixer-la possiblement s’adonarien els ciutadans de massa tripijocs. I això es relaciona amb una intervenció de la vice presidenta del govern que es vantava, abans de produir-se el judici com si ja fos una realitat, de la proposta de la fiscalia de l’estat contra Artur Mas i les dues Conselleres que van dur endavant la votació de 9N. Quan el cor desitja i la ment ho confirma no es cap il·legalitat. Complir la veu del poble que amb la Constitució a la mà és sobirà, no és cap il·legalitat. Donar preferència a la llei natural per davant de l’escrita és un deure no un delicte, delicte contra la humanitat és no complir-la i negar- la. I un fet curiós. He escoltat les paraules d’un advocat que afirmava que el fiscal que porta el cas anteriorment a haver-se-li encarregat, havia declarat que el posar les urnes no era cap delicte. Això m’ha recordat la meva intervenció en l’examen universitari esmentat. Els fiscal pregunta i el govern respon. Així ho dedueixo de les paraules de la vici presidenta que vaig escoltar per televisió. Amb tot i això cal escoltar els batecs del cor i seguir les conclusions de la ment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada