Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

divendres, 7 d’octubre de 2016

Consuelo Madrigal, ningú per sobre de la llei.



Sra. Fiscal general de l’estat, totalment d’acord, però la fiscalia tampoc. Però quina és la llei superior? Amb la  Constitució a la mà per damunt de la llei hi ha el poble sobirà. Ho reconeix la Constitució. I un català, com a poble que és, pot estar en temes concrets sobre la llei. No sempre, en una democràcia, és indispensable l’acord de tots els ciutadans. Si així fos, el President Rajoy, no seria legal, perquè només té un aproximat trenta per cent dels vots dels ciutadans. Però en l’assumpte que ens afecta hi ha lleis que estan per damunt de la Constitució que l’estat i la justícia espanyola ignoren i sentències internacionals sobre les quals el govern fa veure que no les coneix. I judicialment, si no vaig mal informat, hi ha una norma que afirma que el desconeixement de la llei no dispensa del seu compliment. I aquesta norma obliga a tothom, també als tribunals. Al respecte,l’article 2 de la Constitució em causa una certa confusió quan diu que “reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.” Què entén la Fiscalia General de l’Estat per reconèixer i garantir el dret a l’autonomia de les nacionalitats?  La seva postura Sra. Consuelo Madrigal  no garanteix ni reconeix l’autonomia de Catalunya. I no ho compleix perquè les diferències ideològiques són tema de la política, no de la justícia, i l’actuació de l’estat en el tema català demostra manca de voluntat que se suposa per incapacitat, no només per incompetència. Per altra banda  nacionalitat és una paraula que etimològicament significa maduresa, etapa final de la gestació d’una nació. I la filologia dóna la raó a Catalunya en la seva qualitat de nació, que malgrat no sigui estat, gaudeix de tots els drets de ser-ne i actuar com a tal fins el punt de voler ser independent i esdevenir estat. Una segona afirmació també em crida l’atenció: reconeix i garanteix la solidaritat entre totes elles (nacionalitats i regions). Avivant l’odi envers Catalunya es compleix l’article 2 de la Constitució? Tristament  els organismes estatals necessiten un reciclatge de la seva actuació constitucional. I si llegim l’article 1 de la Constitució encara podem tirar més llenya al foc. Llegim-lo: “Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític”. Si féssim un repàs de com es propugnen des de les institucions  de l’estat els  diferents valors que esmenta l’article, el capítol de greuges esdevindria una acusació força contundent. Però parem esment  al darrer valor: “el pluralisme polític”. Sra. Fiscal General, es respecta en la pràctica el pluralisme polític? Només una ullada a l’actuació del Congrés ens demostrarà que no. Per qué ni es té present, ni s’escolta la veu del grups minoritaris i alguns d’ells se’ls exclou i no se’ls escolta deixant els escons  vuits els partits majoritaris. No voler dialogar, ni escoltar i excloure als que pensen diferent per escabrós que sigui el tema és un acte d’inconstitucionalitat. Penso que la Fiscalia abans de sentenciar hauria de comprovar si l’encàrrec rebut del govern ha complert amb el mandat constitucional, començant si s’ha escoltat la veu popular. A la política espanyola l’horroritza escoltar al poble, que és sobirà sempre i en tot, no només en la llei que se li va fer votar, no del tot democràticament, perquè en els anys 70 el soroll de les espases encara manaven i els pares de la Constitució ho saben molt bé. Sra. Fiscal General, Catalunya compleix la Constitució i sap escoltar la veu del poble i és coherent. El camí cap a la independència no l’aturaran les amenaces, ni les pors, per què el seu àngel protector és la veritat de la història, la veritat del dret natural i la veritat de la veu del poble. Espanya la configuren  pobles amb drets i un d’ells és Catalunya. El problema és polític i només la política té dret de donar-li solució. I una darrera reflexió: les normes internacionals estan a favor del dret a decidir i Espanya les ha signades.
I un afegitó: les paraules del Papa a Sor Lucia Caram, que el govern denuncià al Vaticà i en una darrera trobada el Papa Francesc l’abraçà davant del públic dient-li: “Segueix embolicant la troca”, paraules que concorden amb la resposta als periodistes que viatjaven en l’avió pontifici i el Papa va respondre que s’ha d’escoltar els drets dels pobles. Sra. Fiscal, els drets dels pobles són una llei natural i ningú està per sobre d’ella.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada