Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

diumenge, 30 d’octubre de 2016

Consumatum est…!



Valorant des de la meva filosofia el procès de 315 dies per arribar a formar govern, amb tota sinceritat, em provoca un escalfred per l’horitzó de política ficció que es preveu. Dic política ficció perquè intueixo que el diàleg fugitarà la veritat del procès  històric i l’estancament continuarà amb el dogmatisme d’una llei sense capacitat d’entendre on rau la raó d’una convivència que es vanta de global però que en el dia dia continua marginadora de la majoria i protectora de la minoria. La veritat de la història de la pell de brau es palesà clarament en els parlaments dels dogmàtics democràtics per conveniència i entre els dogmàtics per convicció en la dignitat. En la dignitat de les persones, no dels càrrecs. Malgrat aquests segons, moure’s en minoría, penso que obriren una escletxa a l’esperança d’una convivència histórica més racional, humana i transcendent. El discurs de Podem, de Bildu i d’ERC
fou un discurs dur però amb una base argumental que fa mal perque denuncia contradiccions com ho palesà el resultat de la votació per a la investidura de Mariano Rajoy. Per recolzar els meus temors només faltava la primera página de La Vanguardia del 30/10/2016 que diu: “amb 170 sí, 68 no i 111 abstencions, (Rajoy) avisa que no canviarà les seves polítiques”. Un afebliment del “NO” per marcar més diferència amb el sí i enfortir així la política del PP i evidenciar la feblesa del PSOE que es posa a disposició del PP. Imagino que aquesta errada està en la línea política del diari. Falsificar la veritat pot donar victòries però posa en guardia als veritables lluitadors. La veritat, malgrat es manipuli, sempre acaba triomfant. I la manipulació en el llarg procès vergonyós hi ha treballat a fons. Com s’explica el canvi de direcció de vot del PSOE que en quaranta vuit hores passa d’un no és no, a una abstenció que en realitat és un sí? Francament aquest comportament em parla d’una renuncia a la identitat del partit negant la filosofia pròpia i acceptant la de l’altre. El fons de la realitat és el que és i davant la contradicció es pot vestir amb altres robes que intentin resguardar la imatge. I francament si la política, avalada per la llei, és aixó, com es preten que la governança que es practicarà sigui digna i creïble.
La manifestació que rodejava el Congrès era una clara demostració de que la corrupció no s’havia allunyat del procès polític amb sospirs democràtics. I una de les demostracions, per a mi evidents, fou el comportament dels partits majoritaris davant les paraules amb fets reals, els fets acusaven, del portaveu d’ERC, incapaços d’encaixar i considerar fins a on arriba la seva culpa. Acceptar la culpa, malgrat les evidències, és difícil. Però quan els arguments tenen fonament s’ha de ser més humil i menys orgullós. L’orgull és un mal conseller i un company constant. L’espectacle arribà al seu final, perquè n’hi va haver força d’espectacle. I l’objectiu que el PP desitjava s’acomplí. Consumatum és. Ara, estar atents i valorar el compliment de les paraules d’uns i altres, per què si tots són coherents, la legislatura que comença té els dies comptats. I una vegada més, pobra Espanya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada