Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dijous, 20 d’octubre de 2016

Desprestigien aquells que no tenen arguments.


El desprestigi és una tàctica, que no arriba a difamar però és el primer pas. Sovint el desprestigi esdevé un boomerang que fereix al desprestigitador. Dolent quan s’amaga sota pseudònim i dolent quan vol fer entendre una qualitat que en la realitat no es té. Metafòricament és un duel d’un debat de paraules en el que la pistola falla a l’hora de la veritat. Normalment aquella persona que es dedica a desprestigiar els altres es revolta quan la desprestigiada és ella i a les hores la tàctica només és democràtica per a ella i no pels altres. És senzillament la llei de l’embut.
Dissortadament aquesta tècnica esdevé massa sovint en el món de la política. Amb motiu de la trobada del President de la Generalitat amb un ministre francès, un membre de la Societat Civil Catalana ha intentat ridiculitzar la trobada dient que l’entrevista s’havia fet al carrer i el ridiculitzat ha estat ell per què la rèplica, que ha contestat amb un “merci” li ha arribat de París. És denigrant que des de partits que es diuen democràtics es dediquin a posar en ridícul alts càrrecs de la Generalitat i  a viure amb tota impunitat. Recordeu al tristament famós Miguel Àngel Rodríguez que va afirmar “que a Mas li aniria bé que l’afusellessin”? Doncs l’Audiència Provincial de Madrid ha arxivat el recurs perquè aquestes paraules no són cap delicte. Em costa creure  com se’m respondria si sense anar tan lluny se m’acudís dir que a tal o qual magistrat li havia tocat el nomenament en una tómbola per una sentència que a mi no m’agradés. Trobo senzillament incomprensible que no es tingui en compte el significat real de l’expressió quan va acompanyada d’una clara befa. I darrerament a Brusel·les la Universitat de Louvain-La-Neuve, organitzat per Diplocat s’hi celebrà un acte acadèmic amb el tema:
CATALUNYA UN NOU ESTAT EUROPEU? L’actuació d’una diplomàtica, de nom que no cito, disfressada d’estudiant intentà boicotejà l’acte i va rebre per part del moderador del debat aquesta resposta: “no sé com és la diplomàcia espanyola, però està clar que el que ha fet no és la forma més diplomàtica de fer les coses.” Dissortadament de boomerangs com aquest darrer la diplomàcia espanyola en pateix molts. Un boomerang no és res més que allò de que s’acusa a l’altre li cau sobre l’acusador. Davant de fets com els esmentats considero que la no acceptació d’un debat entre l’Estat i Catalunya en relació amb el procés no té altre sentit que la incompetència argumental fins i tots amb la Constitució com argument. I em fan ser més optimista envers la proximitat de la independència. La raó està del costat de Catalunya. La democràcia serà poderós argument.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada