Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dilluns, 3 d’octubre de 2016

Es pensaven que sortiria gratis?



Hi ha sortides de to, en particular en els alts càrrecs polítics, que palesen la seva feble cultura humana i defineixen el seu fil conductor des de l’escarni i la befa. I aleshores fent una proclama democràtica es defineixen els garants de la convivència i defensors dels drets. Defensors de drets que amb la ironia de la seva befa ells mateixos trepitgen. Els esclats de joia davant d’una suposada victòria jurídica amanits de sorna burlesca a la llarga quan la protagonista o el protagonista de la ironia menys s’ho pensen esclata sobre les seves mans la bomba que confonien amb un bombó. En una sentència judicial hi ha un guanyador i un perdedor però quan el guanyador amb el seu comportament menysté el perdedor, que és tan o més persona que ell i en fa befa, palesa la seva predisposició de deixar-se portar en les seves accions per la corrupció, perquè corrupció és mofar-se d’un condemnat per la justícia, que com a persona iguala en dignitat per naturalesa. I aquesta vessant s’oblida massa sovint i en política, massa sovint, sembla llei. Sra. Saez de Santa Maria i Sr, Garcia Albiol,  com s’ho prendrien si començo a fer broma i a enriure’m del PP pels avisos d’incompliments sobre els drets dels treballadors que heu rebut d’Europa? La resposta seria que no sóc demòcrata i no respecto les lleis. I al rebre la vostra condemna pensaria que “piensa el ladrón que todos son de su condición”. Heu pensat, que embolicat com està el PP per la corrupció, el que desitgeu als altres avui, demà pot caure sobre vosaltres? Per què “cuando el río suena, agua lleva” i l’aigua del riu porta escrit el nom de la vici presidenta del govern. La justícia s’ha de respectar sempre, fins i tot quan sembla injusta. Però existeix el dret de l’auto defensa per demostrar que no és justícia. Si escoltar la veu del poble, que és sobirà, és delicte, qué és quan no se l’escolta i per tota resposta se li envia la policia? Potser cal pensar-hi i seure sobre la taula del diàleg que negueu no escoltant a ciutadans i ciutadanes sobiranistes encara que defensin el dret natural a la llibertat col·lectiva. Què direu Sra. Saez de Santamaria i Sr. Albiol, quan Catalunya esdevingui un estat lliure independent? Amb quina cullera us menjareu les sopes de la política internacional? Per què, Catalunya, amb la Constitució a la mà serà independent i per assolir-ho els catalans per aquesta raó encara som sobiranistes espanyols i desprès serem sobiranistes catalans. I no ens mofarem dels espanyols, els hi allargarem la mà, que potser vostè i el seus no l’acceptaran. No m’estranyaria. Què dirà aleshores? No em pensava que ens sortís tan car?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada