Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dijous, 13 d’octubre de 2016

La Constitució espanyola no deroga els Pactes Internacionals signats per Espanya.



El ministre Sr. Margallo en unes declaracions al Matins de Catalunya Ràdio va dir referint-se a la proclamació d’un referèndum: “en ser contrària a la Constitució, és contrària al Dret Internacional i, per tant, Catalunya quedaria fora de les Nacions Unides”. Amb tots els respectes al Ministre, les lleis espanyoles estan subjectes d’obligat compliment als Pactes Internacionals subscrits per l’estat espanyol i el fet d’entrar a formar part d’Europa, les lleis de l’estat espanyol no poden entrar en contradicció amb el dret internacional. La mateixa Constitució Espanyola ho reconeix en el paràgraf 2 de l’article 10, quan declara: “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquesta matèria ratificats per Espanya.”
Per poder argumentar amb les lleis a la mà, permetin Sr. Ministre recordar-li que a Espanya, ultra tots els espanyols, també habiten pobles que es diferencien de la nació espanyola. Diu el preàmbul, no és normatiu, però sí definidor, que la Nació Espanyola vol: “protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya”. Sr. Ministre si els habitants dels pobles d’Espanya fossin espanyols, el preàmbul no faria diferències i hauria dit “tots els espanyols que formen part dels diferents pobles d’Espanya”. Però allò important és que la Constitució reconeix a Espanya diferents pobles. I la Declaració Universal dels Drets humans i els Pactes signats es refereixen a pobles, no a estats. Feta aquesta reflexió, continuo amb les normes internacionals. L’article 30 de la Declaració Universal dels Drets Humans, diu: “Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s’hi enuncien.” Amb l’enunciat d’aquest article, anem per feina. L’apartat 3 de l’article 21 de la declaració, afirma:” La voluntat del poble és el fonament de l’estat; aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot”. Sr, Margallo amb la Constitució a la mà el poble català té dret a fer un referendum per decidir el seu futur i negar-li va contra la Constitució i la Declaració Universal dels Drets Humans en la que es basa la llei espanyola. Sr. Ministre d’acord amb la meva argumentació són les seves paraules les que contradiuen la Constitució i les Lleis Internacionals. Continuem, però abans per evitar mals entesos, comunico que les cites del Pacte Internacional dels drets civils i polítics les copiaré en castellà per ser més exacte l’expressió quan l’article 53, 1 diu: ”El presente Pacto, cuyos textos en chino, español, francès, inglés i ruso son igualment auténticos, serán depositados en los Archivos de las Naciones Unidas”.
L’article 50 del Pacte ens obra la porta a la nostra argumentació: “Las disposiciones del presente Pacto seran aplicables a todas las partes componentes de los estados federales, sin limitación, ni excepción alguna.” Espanya l’ha signat, ergo té la categoria d’estat federal.
El Sr, Margallo va dir en relació als Pactes,”on sempre regeix el principi d’integritat territorial, excepte en cas de colònies, territoris ocupats militarment i territoris en que no es reconeguin els drets dels ciutadans”. Penso que el Sr. Ministre em posa a la meva disposició els arguments dels drets de Catalunya. És veritat que no és una colònia, però l’estat espanyol la tracta com si ho fos, sí és veritat que fou integrada militarment per Felip V primer i els anys 40 del segle passat pel General Franco i el paràgraf 1 de l’article 3 del Pacte ens donarà un xic més de llum. “Los Estados Partes en el presente Pacto, incluso los que tienen la responsabilidad de administrar territorios no autònomos y territorios en fideicomiso, promoverán el ejercicio del derecho de la libre determinación y respetarán este derecho de conformidad con las disposicions de la Carta de las Naciones Unidas.” I el paràgraf 2 de l’article 1 de la Carta de les Nacions unides diu: “Desenvolupar entre les nacions unes relacions amistoses basades en el respecte al principi de la igualtat dels pobles i del dret a la lliure  determinació i prendre totes aquelles mesures apropiades a enfortir la pau mundial”. Sr, Ministre, les seves paraules “en cas de debat, el principi sempre serà el de mantenir la integritat territorial”, la Declaració, la Carta de les Nacions Unides i els Pactes donen la raó al dret a decidir dels pobles. Sr. Ministre, reconec el seu dret a defensar la integritat territorial, aquest factor no ha estat mai argument per formar o crear nous estats, l’argument és la voluntat dels ciutadans dels pobles i la data de 1476 no és cap argument perquè Catalunya no formava part de l’estat espanyol perquè Isabel tenia el seu territori i Ferran el seu i no estaven units políticament.
Sr. Margallo, vostè mateix ho ha reconegut: el procés de Catalunya és imparable i la normativa internacional està al seu favor. No seria més prudent, Sr. Ministre, seure a la taula de negociacions i parlar. La diferència i és, que Catalunya esdevingui un estat nou no trenca Espanya, allò que sí la trenca és el desagradable  procés actual amb unes relacions entre el PP i el PSOE totalment contràries a la Constitució i a la  democràcia. Sr. Ministre Catalunya serà independent i Gibraltar continuarà anglès.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada