Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimecres, 5 d’octubre de 2016

La Traïció dels líders



Lluis M. Xirinacs va escriure una trilogia amb el títol que encapçala aquest comentari. És una visió de la política del moment de la transició en la que s’acusa a polítics catalans de no haver defensat prou bé el interessos de Catalunya i d’haver-se rendit a les exigències dels partits majoritaris de l’estat. I aquest llibre el condemnà a ni aigua per part dels polítics que li barraren col·laborar amb la premsa. El mateix que la política espanyola fa amb Catalunya. I la problemàtica es repeteix avui però a nivell estatal. Per què a nivell estatal, penso que s’ha produït una traïció en el PSOE amb certa responsabilitat del PP. I he llegit un comentari que es produirà allò de Roma no paga els traïdors. De moment ja apareixen els primers moviments que desvetllen suspicàcies com per exemple la precipitada trucada del President en funcions al nou cap del PSOE. Una trucada que em porta a endevinar copets a l’espatlla per desprès lligar-lo de mans. Tampoc m’agrada gens el possible canvi de direcció del PSC en relació a l’abstenció per ajudar a Rajoy. Tot plegat fa pudor de traïció. El PSOE ha plegat veles seguint les ordres del barons, precipitant la decapitació del Secretari General que havia estat votat per la militància. I precisament aquest menys teniment dels ciutadans és allò que decanta la democràcia cap a una dictadura. I el procés del PSOE de la manera que l’he viscut no em mereix cap altre comentari millor. L’evolució del procés denuncia un partit sense principis perquè els canvia d’acord amb les  circumstàncies. Des de la meva talaia, la traïció és molt greu per què es manipula la Constitució per vestir-la amb pell d’ovella. I tot, per què? Senzillament per dissimular la corrupció que encara regna en l’alta política espanyola. I al PP un canvi de direcció del PSOE, com diuen els castellans “miel sobre hojuelas”. I Catalunya què hi té a veure? Senzillament que el complot contra la seva independència sigui més gran i més potent. Perquè el decantar la balança es deu a un principi d’entesa de Pedro Sánchez amb els independentistes catalans. I com la història, pensen que no la poden fer els ciutadans sinó que l’han de fer els polítics, la traïció, cop de porta i a guanyar. El resultat, més odi en la pell de brau, odi contra Catalunya perquè els catalans amb la seva resposta puguin ser tractats de traïdors. No suporten, ni el PP, ni el PSOE, que el moviment independentista català sigui democràtic i pacífic i culturalment lògic. I és precisament la força de la lògica cultural,la raó definitiva de la llibertat dels pobles i Catalunya és un poble que té tot el drets i els mèrits de ser un poble lliure, independent i un nou estat europeu. Catalunya no trairà a la democràcia. I Europa està esperant obrir-li les portes, independentment d’allò que es digui des de Madrid. I amb la Constitució espanyola de testimoni favorable davant el tribunal de la història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada