Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dissabte, 22 d’octubre de 2016

No hi ha pitjor cec, que el qui no vol veure


El Llibre d’amic i Amat, de Ramon Llull, ha il·luminat la meva ment de com m’he de comportar en la caminada cap a la independència. Seguint la pedagogia del mestre mallorquí li he demanat a Catalunya què tens perquè et defensi? I com l’Amat a l’amic, Catalunya m’ha contestat, estima’m i ho descobriràs. I aleshores m’he preguntat amb quines eines ho assoliré i el meu esperit m’ha dit, primer has de ser intel·ligent per poder desprès desitjar. L’amic va preguntar a la ment i a la voluntat quina anava per davant i li van contestar primer la ment per conèixer i desprès la voluntat per desitjar estimar. El procés de la independència de Catalunya denuncia que els seus enemics manifesten una desordenada coordinació entre les dues facultats bàsiques de la persona, la intel·ligència i la voluntat amb una negativa premeditada que descontrola la seva filosofia, si així es pot anomenar, del procés català. El no permanent els ha portat a una ignorància gairebé supina que ha transformat el desig en una intoxicació. Penso i amb la Constitució a la mà, que el comportament dels partits polítics espanyolistes estan intoxicats per desinformats i aleshores la interpretació de la Constitució es manipula confonent els objectius de la política i la justícia unificant-los que no és el mateix que unir-los. Des de la meva talaia entenc que un escull indiscutible rau en el fet de no interpretar el sentit dels processos històrics que han existit sempre i continuen existint. I els processos obliguen a determinar com ha de ser la convivència. Conviure és una acció de comprensió i de bones relacions en el marc de les diferències i la presència actual de la globalització no vol dir unificar sinó unir harmònicament que no és possible sense els diferents. I en aquesta qüestió es devalua la dignitat de la persona que passa a ser un número unificador no comptable. I és precisament l’ésser humà la unitat que fa possible conviure perquè en ell mateix  s’hi troben les condicions per organitzar la vida. I la base d’aquesta organització està en la llibertat, que no és una eina sinó component indispensable del tot humà. I la llibertat no té condicions, té el camp obert fins el punt que els seus efectes poden ser negatius o positius, fruit de la relativitat humana que mai serà absoluta i l’error és un dret. I l’organització convivencial en col·lectivitats ha de preveure aquesta dicotomia del be i el mal. I en aquest espai és on hi calen les lleis que tenen una base en la naturalesa i un ordenador en la intel·ligència i un productor en la voluntat. No és fàcil coordinar diferents intel·ligències i diferents voluntats, però és imprescindible i no es pot oblidar a ningú. Hi són necessàries totes. I aquesta circumstància no es té en compte en la política espanyola vers Catalunya. Em fa la impressió que la gran política hispana no es coneix ni a ella mateixa per la forma com es produeixen les relacions entre els pobles  de la pell de brau, primer, i entre els partits responsables d’una convivència pacífica basada en el respecte a la dignitat de les persones. Curiosament en el Preàmbul de la Constitució s’hi llegeix que  Espanya desitja: “Protegir tots els espanyols i es Pobles d’Espanya en l’exercici dels seus drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions”. Reconeix que en el territori espanyol hi ha pobles que els seus ciutadans no són espanyols i es diferencien culturalment en les seves llengües, cultures i tradicions. Aquest és un dels punts per desenvolupar la Constitució. Es va complir? Òbviament no. I aquest punt no el reconeix el President en funcions del govern espanyol quan afirma: “El dret a l’autodeterminació no existeix a cap Constitució de cap país del món”. Ignora el President que vint Cartes Magnes inclouen aquest dret i vàries admeten el dret a secessió. La Carta de les Nacions Unides, que sintetitza els Pactes internacionals i la Declaració Universal del Drets Humans i que l’estat espanyol ha de complir, en el paràgraf 2 de l’article 1 afirma:” Desenvolupar entre les nacions unes relacions amistoses basades en el respecte al principi de la igualtat de drets dels pobles i del seu dret a la lliure determinació i prendre totes mesures apropiades a enfortir la pau mundial” .I el Pacte Internacional dels drets econòmics, socials i culturals” en el seu article 1, diu: ”Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurament el seu estat polític i procuren també el seu desenvolupament econòmic, social i cultural”. Penso que la resposta al President espanyol és prou clara però ell contestarà dient que Catalunya no és un poble i mai ha estat una nació. La descoordinació entre la intel·ligència i la voluntat crea indefinicions, contradiccions i errades. Òbviament no hi ha pitjor cec que el que no vol veure. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada