Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dissabte, 8 d’octubre de 2016

QUI PREVARICA I DESOBEEIX?



Una llei que no garanteix la convivència dels pobles és una llei obsoleta i ha perdut tota la seva autoritat. Quan una llei és  canviada per conveniències del partit en el poder, davant de la ciutadania és una llei manipulada amb pèrdua de credibilitat. Quan una llei no respecta el  caràcter sobirà dels pobles, no complir-la no és prevaricar, en democràcia es escoltar la veu del poble sobirà. Sancionar una autoritat autonòmica per donar veu als ciutadans és complir l’article 2 de la Constitució quan diu que “reconeix i garanteix l’autonomia de les nacionalitats”. Sancionar una autoritat autonòmica perquè ha permès una votació del parlament com la del 9N, és incomplir la Constitució quan el govern de l'estat constituït es nega a parlar-ne i a debatre.
Tots els moviments dels pobles al llarg de la història han creat problemes que el temps ha solucionat, abans amb les armes i al segle XXI amb la paraula. I en el problema català aquesta solució, el govern l'ha rebutjada i com no té arguments polítics judicalitza la política. Obviar els pactes signats amb Europa que defensen el dret a decidir, no és desobeir i prevaricar, en la mateixa línia que s’acusa a la presidenta del Parlament català?  Els vicepresidents liberals i socialistes del Parlament europeu que recomanen a Rajoy que reconsideri la seva postura no mereixen ser escoltats? Quan molts eurodiputats demanen al govern espanyol solucions polítiques, no són signes prou clars que la presidenta del Parlament català va actuar amb correcció democràtica?
Quan el Papa defensa els drets dels pobles a decidir, un govern que el seu ministre de governació gaudeix de la protecció d’un àngel, no és un indici que cal, primer, escoltar i dialogar abans d’actuar? La Fiscalia de l’estat ha rebut alguna denúncia des d’Europa contra el govern en relació a una vintena d’incompliments de normes laborals? Amb quina autoritat pot acusar de prevaricació una autoritat espanyola a una actuació obertament democràtica? El paràgraf  2 de l’article 10 de la Constitució diu: “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels drets humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificades per Espanya.” La Constitució no parla del dret a decidir però els acords firmats són d’obligat compliment, si no recordo malament, i ho diu la Convenció de Ginebra, també signada per l’estat espanyol. Dos incisos més. L’article 2 del Pacte Internacional dels drets civils i polítics, afirma: “Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació, en virtut d’aquest dret determinen lliurament el seu status polític i procuren lliurament per llur desenvolupament econòmic, social i cultural.” I el segon incís és la sentència del Tribunal Internacional de la Haia del 22 del 07 del 2010: “ Declarem que no existeix en Dret Internacional cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d’independència. Declarem que quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d’un estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona i declarem que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica quan sigui necessari, la legalitat vigent.” Sincerament em pregunto, qui és el prevaricador?
Escoltant el món, analitzant els moviments mundials, llegint la història i pensant en la veritat de la naturalesa de l’ésser humà, la independència de Catalunya serà una realitat a curt termini. La cultura, sempre al llarg de la història, ha determinat la història dels pobles. Recordeu els assiris i accadis de Mesopotàmia on els més cultes derrotaren els més rics i més forts? Ve de lluny el procés de la història i no s’atura. És la matemàtica de la història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada