Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dilluns, 24 d’octubre de 2016

S’ha consumat la traïció!



Miri com es miri, la decisió del PSOE d’abstenir-se perquè el PP assoleixi la investidura és una traïció a la militància, al partit i també a l’Espanya que diuen voler salvar. Si el no era el camí a seguir, per què han canviat d’opinió? La raó última no és el ridícul d’unes terceres votacions, és l’odi contra Catalunya i la por que tenen si, com serà, aconsegueix la independència. No hi cap més argument que els diners que aporta Catalunya a l’estat i permet a certes comunitats viure de renda, malgrat des d’Andalusia, Extremadura i altres afirmin que amb els seus diners els catalans poden viure. Una contradicció fruit del joc de mentides que ells mateixos s’acusen quan es posen les mans al cap si Catalunya s’independitza perquè deixaran de rebre els diners que l’estat hauria de tornar  i no torna. Sortosament també hi ha veus, com la que he escoltat aquest matí d’un alcalde andalús defensant el valor del PSC català al refermar-se en el no. És un petit detall, però no per petit, insignificant, tot el contrari. L’horitzó que es dibuixa arreu de les manifestacions al carrer i a les xarxes és un horitzó de posta de sol que submergirà la pell de brau en les tenebres de la política per culpa d’aquells que es creuen els salvadors de la pàtria. És curiós que qui ha estat escollit per salvaguardar els drets de les persones es dediquin a esclavitzar les persones per crear els seus propis drets, vestits de pell d’ovella, perquè no són drets sinó lleis fetes a mida. És vergonyós com s’enfonsa un partit perquè el seu líder destronat manifestà certa comprensió envers Catalunya. Per què tota la parafarnàlia política que es viu no té altra raó i és trist que un partit nat de la lluita popular i amb una filosofia social sòlida per raons polítiques contràries a la veu popular d’un poble s’enfonsi en el pou de l’antidemocràcia. Un argument el presento amb una fotografia molt significativa d’un líder socialista i amb una altra que és una còpia d’una quadre famós amb els personatges de la històrica baixada de pantalons socialista.
Abstenir-se no és recolzar. Com es menja? És una forma de recolzament d’una política, que segons els abstencionistes, no ho tindrà fàcil. Aleshores per quina raó lògica no han continuat en el no i propiciar una altra manera més democràtica i, sense presses, de formar govern? Pel ridícul europeu d’Espanya?  No és aquesta una raó convincent. Per salvar l’honor del partit? Si les aparences diuen que l’han condemnat a mort. Per salvar la unitat territorial de l’estat? I salvar la dignitat de persones no és l’objectiu principal de la democràcia?  Em poden dir què han fet durant els quaranta anys d’una suposada democràcia perquè Espanya sigui de veritat demòcrata? Hi ha una taula de debat que durant aquests anys no s’ha emprat mai: reflexionar sobre quina culpa en tenen els dos partits que s’han repartit el poder, el PP i el PSOE. Penso que és un pas indispensable per redreçar la política i la justícia, pilars indispensables d’una bona convivència. I la convivència d’Espanya està massa plena d’odis i d’enveges. Cal repensar com s’han de respectar els drets dels diferents pobles d’Espanya, que la constitució reconeix. Sortosament, Catalunya independent, convidarà a reflexionar sobre els drets de les veritats dels pobles. Ho farà Espanya, penso que no. I molt menys desprès d’haver-se consumat la traïció socialista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada