Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

divendres, 28 d’octubre de 2016

Traició al pensament propi



És increïble comprovar com la política esdevé manipuladora de les idees dels altres per convertir-se en poder. I això és allò que demà dia 29 d’octubre de 2016 es viurà al Congrés dels Diputats de l’estat espanyol. Però permeteu-me una exposició numèrica que denuncia la irregularitat. El PP que aspira a refer president al Sr. Rajoy, en les darreres votacions, que demà se’ls hi vol rentar la cara amb l’aigua de la democràcia, va aconseguir: 7.906.185 vots, insuficients per a poder formar govern sense coalicions que no assolí. Els vots negatius de la votació primera del dia 27 d’octubre de 2016 per ser envestit president, sumaven 13.905.382. Una suma molt important davant les pretensions del Sr. Rajoy, provinent dels aconseguits pels partits amb representació parlamentària. La votació que li donarà la presidència tindrà l’oposició de 8.970.822 per l’abstenció del PSOE que no disposarà del vots del PSC, contraris a Rajoy i fidels a les seves bases. Com s’ha arribat a la situació de vendre’s la filosofia pròpia amb l’excusa del servei a Espanya? Personalment hi veig una traïció i un abandonament de la ideologia del socialisme. Canviar d’opinió en un espai de vint-i-quatre és un comportament difícil d’entendre i molt més coneguts els moviments de base i analitzades les afirmacions taxatives d’un  no socialista a Rajoy.   l’ofensiva. Fa pensar-hi la denuncia acceptada per un jutge aragonès per declarar nul·la la decisió de la gestora exigent l’abstenció en unes segones votacions. Jo em pregunto, quina licitud tindran les votacions de demà, 29 d’octubre, si el jutge declara il·legal la decissió de la gestora? Davant la llei quina consequència tindria una votació aconseguida per unes abstencions il·legals? Tot plegat em porta a pensar en la feblesa de la democràcia espanyola que es deixa portar més per impulsos passionals que per raonaments intel·lectuals. Per què enel procès, que al menys jo he viscut referent al tema, la intel·ligència brilla per la seva absència i els raonaments escoltats en el debat del Congrès, si se li pot dir debat, es basaven més en la força de la desqualificació que no en la de la raó. Però el que més em frapa rau en la circumstància que tot aquest procès el beneix la Constitució i les lleis corresponents, amb el greuge que la llei de la voluntat popular és oblidada.  democràtica de l’estat espanyol esdevindrà la força democrática de Catalunya. La legislatura de Mariano Rajoy amb data de curta durada obre la porta a la independència de Catalunya. El NO és una resposta boomerang quan no és democràtic.
I pensar que aquest oblit té un nom: la veu majortitària del poble català. I aquí es presenta un enfrontament entre l’article 155 de la Constitució i el 7 de la Llei Europea, que és d’obligat compliment. Voler il·legalitzar Catalunya ha portat als barons del PSOE ha trair la filosofia del seu partit i a fer pinya amb el PP. Quan Europa doni la raó a Catalunya, que li donarà, quin será el comportament del PP i del PSOE? La feblesa
La traïció, capitanejada per barons del partit, donà el primer pas amb la defenestració del Secretari General, Pedro Sánchez. Va continuar amb la formació d’una gestora que amb presses va invalidar la decisió del Congrés de votar no. I els agraïments no es fan esperar. S’arxiva el procés contra la Junta d’Andalusia per la malversació de fonds dedicats, crec, a l’ensenyament i desviats a beneficiar algú. Fa pensar en la tradició quan no fou acceptat el bloc de signatures presentada per un alcalde andalús que obligaven a celebrar un nou Congrés, però sembla ser que tira endavant

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada