Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 15 de novembre de 2016

Europa colla fort Espanya



Quan escolto els polítics espanyols proclamar que Espanya és una gran nació europea i la que més avança en l’economia, davant la collada econòmica que Europa li exigeix, no sé si plorar o riure i me n’adono més de la seva feblesa global econòmica i política. Obligar a estrènyer el cinturò pot esdevenir un dret i un deure quan qui obliga no és culpable de la desfeta econòmica del seu país. Quan els governants s’apressen a fer-nos beure a galet la millora econòmica del país i per altra banda obliguen a estrènyer el cinturó, quina credibilitat tenen? I quan per sortir de l’atzucac només pensen tenir diners i no en crear-ne, quina consideració de polítics em mereixen? Si la política desenvolupada a la pell de brau fos justa, no corrupta, no s’hauira arribat a la situació actual. Per què si ha arribat?
No poseu el crit al cel acusant als altres queixant-.vos de l’augment de pensionistes, de la poca productivitat, del gran nombre d’aturats, quan els fruits són únicament i exclussiva responsabilitat dels polítics que traicionen a la política creient-se capacitats per alló que la política no els hi demana. Un polític no ha de ser un economista, ha de ser un senyor que sap governar amb el consell dels  economistes. I qui diu econimistes, diu amb el de la gent de la cultura, de l’ensenyament i de la indústria però que, a la vegada, té prou autoritat perquè tots aquests consellers compleixin els seus deures envers la societat. I pels fruits actuals, es pot deduir que els polítics, no fan de polítics. Per què el govern espanyol enguany ha de retallar del seu presupost 7.000.000 d’euros, que tindran un efecte negatiu sobre els menys culpables? Qui són sinò els polítics, els responsables d’aquest desgavell? Llegint els comentaris de premsa m’ha cridat molt l’atenció que només es pensa d’on es poden treure diners. Ningú dedica la seva atenció a la necessitat de crear riquesa.
I penso que el govern disposa de dos camins. A) reciclar el capítol de despeses injustes, per exemple trens innecessaris per gens rendibles d’alta velocitat.  B) que tothom pagui els impostos proporcionalment als seus ingresos i quan dic tothom em refereixo a les grans indústries i als bancs. Per què tant la política dictatorial, com la democràtica actual no s’avergonyeixen d’ensenyar com es poden estalviar impostos. L’estalvi és bo quan ho és per a tothom, no només per a uns pocs. La riquesa ha de ser verdadera i justa i per a tothom. Les diferències han de ser racionals i solidàries amb la dignitat de les persones. I els polítics tenen l’obligació de vetllar per la dignitat de totes les persones sota la seva autoritat i només que una no visqui dignament han de preguntar-se quina part de culpa en tinc per la meva qualitat de polític. Els mals de cap econòmics del govern espanyol actual no es guareixen culpant governs anteriors sinò essent creïbles amb la seva manera de governar. Sóc un zero a l’esquerra en política i economia, però que ha fet i fa el govern per crear riquesa? Sembla una contradicció, però alló que fa és afeblir la cultura dels pobles de la pell de brau. I a una cultura feble li segueix una economia feble.
A una política econòmica injusta, la resposta és una greu injustícia social. I aquesta injustícia social es practica a Espanya. I no és més gran perquè en el país encara hi ha gent solidària, que li estalvia al poder molts milions d’euros impedint que molta gent mori de fam. I el govern alló que fa és apretar encara més el cinturó dels solidaris. Menys riquesa supèrflua i més riquesa solidària. Menys benestar amb el diner, i més benestar amb dignitat de tothom. El diner és necessari per a una millor dignitat però no és el factor de la dignitat. Més que el diner ho és la cultura i la cultura més que la política. El primer pas que cal és que el diner sigui un servidor de les persones, no l’amo. És creïble la política actual com a responsable de fer complir aquesta filosofia?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada