Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dissabte, 12 de novembre de 2016

Funció social del diner



La naturalesa que és un model de creativitat des d’els seus inicis ha tingut cura de l’ésser humà, el protagonista estrella de l’univers. Però dissortadament aquesta estrella disecciona la unitat de la constelació humana i sota la voluntat de la globalitat condemna a la majoria de ciutadans a esdevenir un nombre convertint-lo en moneda de canvi, perquè la globalitat es converteix en el poder del diner en poques mans. La consequència no es fa esperar, cal actuar perquè les persones grans no sobrevisquin gaire temps a la seva jubilació. Així es dedueix d’unes declaracions de la Directora General del Fons Monetari Internacional, com es llegeix en el bloc ladyblues.over-blog.es, el dia 3 de juny de 2016:” La jovenzuela Christine Lagarde sostiene que los ancianos viven demasiado y son un peligro para la economia”. Francament és  esfereidor que autoritats mundials posin el diner davant de la dignitat de les persones. Pensar d’ aquesta manera és sincerament un crim de lesa humanitat. Jo li preguntaria a la Sra. Lagarde si d’acord amb les seves idees quan li arribi l’edat de la jubilació serà conseqüent i posarà fi a la seva vida. Quan afirmacions com les de la Directora Gerent del Fons Monetari Internacional conviden a conclusions com la posar o obligar a posar fi a la vida, com norma, quina confiança i crediblitat se’ls hi pot donar de treballar pel benestar de la societat? Davant d’aquest panorama no és gens estrany que es llegeixin a la premsa afirmacions que van contra la lliberat del pensament quan diuen que és uns risc pensar en la independència i d’altres que van contra la gent jubilada que amb els seus llibres poden contribuir a una conivència millor i se’ls hi negui aquest dret sota condemna de rertirar-els-hi la pensió. Com si totes les pensions fossin de veritat la verdadera causa del benestar social. Francament, en la política mundial el respecte a la persona no és la base, sinó un accident. I d’aquesta política provenen tots els mals mundials que castiguen a la majoria de la població. Davant de la imatge mundial d’un benestar social injust, comprobar que menys de cent persones gaudeixen de la riquesa de la meitat de la sociatat, amb tots els respectes, és un crim contra la dignitat humana. Unes 68 persones tenen una riquesa equivalent a la de 3.500.000.000. Si aixó no és una greu injusticia social, en podeu explicar qué és la justícia? Mentre la humanitat visqui en aquests models de convivència la pau mundial será impossible perquè aquest greuge és el responsable de la greu i criminal situació del segle XXI. Dissortadament els poders polítics i econòmics i massa sovint amb el suport de poders religiosos justifiquen una distribució desigual injusta. La injustícia no està en la desigualtat, sinò en que aquesta desigualtat no comporta dignitat sinò misèria i extensió de la pobresa. I aquesta no és la funció social del diner.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada