Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dilluns, 21 de novembre de 2016

Per què la indisoluble unitat d’Espanya?



Jo em pregunto és correcte aquest concepte? Quina base de filosofia humana ho corrbora? La paraula indisoluble comporta el concepte que no hi ha res al mon que la pugui destruir? És un concepte absolut impossible de compartir amb la relativitat de les persones. Les persones no són no absolutes, ni infalibles i conseqüentment les seves decissions són alterables i canviables. La raó de la territorialitat  és  contrària a la llibertat i a la història. I, a la vegada suposa un domini sobre un sector de la humanitat que no ho accepta. La unitat indisoluble és un abús de poder sobre un gran nombre de ciutadans, que entenen la unitat com una germanor entre diferents, i no combreguen amb la norma de que una mateixa llei és alló que els iguala. Aquesta pràctica és corrompre la diferència de pensaments, que té la seva base en la realitat de petites unitats, que són cada persona, amb capacitat de conviure en un mateix espai però respectant la facultat de raonar diferent sobre els problemes comuns de l’existència.
Les solucions que la naturalesa aporta la subsistència de la humanitat no són les mateixes en tots els indrets i una anàlisi acurada de la territorialitat de la península ibérica ens ho demostra. Una altra raó és la capacitat de l’ésser humà de saber compaginar aquestes diferències perquè la convivència en pau sigui possible respectant la manera de ser de cada ciutadà d’acord amb l’indret on viu. El programa natural és un mirall per el programa polític, però com no agrada es trenca en bocins per demostrar que no és viable. Però el bocins continúen projectant la identitat d’aquells que es volen igualar i els bocins palesen les diferències. Trencar el mirall és tergiversar el missatge de la natura que ens demostra que amb una gran varietat es pot assolir una unitat en el respecte amb les individualitats  i la imatge continua perfecta i no es trenca res. Sí, es trenca l’enveja d’aquells que confonen unitat amb unificació, dels que confonen respecte amb domini, dels que confonen diàleg amb imposició.
La convivència universal  la configuren el conjunt de vivències individuals que aporten a la universal la pau, el diàleg i la solidaritat, condicions indispensables perquè la subsistència sigui digna amb un repartiment intel·ligent, racional i just de les riqueses naturals. I per què aquesta filosofia esdevingui una realitat és imprescindible que cada persona sigui íntegra, raonable, creïbles, solidària i justa. Per què aquestes condicions no es compleixen la societat actual està tan dividida, enfrentada i plena d’odis. I perquè? Senzillament, només hi trobo una raó. La política, el poder, no compleix els objectius que la natura li ha reservat. La raó, quina és? L’endiosament que es fa dels governants. Potser no de paraula, però sí, de fet. Un exemple, defensar que la constitució d’un poble és la raó absoluta de la seva convivència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada