Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimecres, 16 de novembre de 2016

Una Missa faixista



Personalment per a mi aquesta afirmació és una irreverència. Una missa mai pot ser faixista malgrat se celebra per a un faixista, que penso que prou ho necessita des de la fe cristiana. Que uns faixistes organitzin una missa per a un militant seu no hi pot haver cap contradició. És una pregària, segons la teologia católica, per a la seva salvació eterna. I aquesta salvació, d’acord amb l’evangeli, ha de ser per a tothom, però s’han de complir uns crèdits que un faixista, des de la mirada d’un demócrata, no té. I des d’aquesta vessant s’han de complir uns requisits de respecte a la intimitat i evitar escàndols. I celebrar públicament amb gran ostentació i finalitats publicitàries a favor del General Franco és inadmissible pel respecte que es deu a una societat democràtica i que ell no va respectar. Sense soroll, en la intimitat i sense propaganda, crec amb l’evangeli a la mà que ensenya que l’amor més gran consisteix en estimar l’enemic, es pot i s’ha de celebrar. Però sense cap ostentació de cap mena i menys política i militar. Que l’Ajuntament de Barcelona ho tregui del seu programa oficial ho trobo correcte, no és l’Ajuntament qui ha de vetllar per la salvació de la seva ànima. Jo alcalde, faria el mateix. La religiositat és una tendència molt personal, com els mèrits per assolir els objectius. I el faixisme amb l’experiència viscuda, com a tendència, de religiositat no en té res, més aviat tot el contrari. Mireu, quan parlo d’aquest tema i el relaciono amb el comunisme, afirmo que si Franco haguès estat en lloc de Stalin i aquest en lloc de Franco, a Rússia i a Espanya, els seus mandats haurien seguit el mateix camí. I ja que he citat el comunisme, goso assegurar que és més cristià que el nacionalcatolicisme d’Espanya. Dissortadament un i altre s’aprofitaren de les filosofies que més els hi afavorien, el catolicisme a Franco i el comunisme, a Stalin. Però cap dels dos fou fidel als principis de les seves tendèndecies ideològiques. I en base a la política democràtica penso que és molt correcte no celebrar misses de caire polític. Afirmar que una missa és faixista és un insult i una ignorància d’alló que veritablement és una missa. Si avui s’afirma amb tanta rotunditat que no es pot barrejar política i religió és per què és una veritat com un temple. Les entitats no són ni polítiques, ni religoses. Ho són les persones i és responsabilitat d’elles palesar-ho o no. Per raons de convivència són necessàries les institucions però cap institució és superior a la persona per la seva dignitat, respecte que se li nega massa sovint per una inversió de principis fonamentals d’atorgació d’autoritat, que en l’actualitat s’ha traspassat al diner. I la salvació no s’aconsegueix econòmicament, encara que l’economia sigui necessària per viure. Per què un faixista soliciti la celebració d’una missa no la hi converteix. Una altra questió és el concepte que se’n fan les persones que se n’assabenten i són democràtiques. En totes les actituds de la vida són indispensables els coneixements en els que es fonamenten.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada