Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dijous, 29 de desembre de 2016

Hi ha imatges que parlen soles



L’expressió més val una imatge que mil paraules és molt eloqüent a l’hora de descobrir la veritat. Els missatges poden arribar amb diferents llenguatges però són missa   tges i cal entendre’els. El respecte a les persones és una condició fonamental a l’hora de les democràcies, com també a les institucions. Però el respecte no és el mateix que submissió o contradicció. La separació Esglèsia Estat és una exigència que neix dels objectius de cada entitat però les relacions entre les dues entitats són una urgència dels subjectes. Els problemes de la política es multipliquen quan les relacions amb la religió han de dur-se a terme amb diverses institucions. Per exemple la política espanyola que ha de preocupar-se del benestar i dels drets dels seus ciutadans es troba amb l’existència de seguidors del catolicisme, dels cristianisme (tot el ventall del protestantisme), dels ortodoxes, dels jueus, dels mususlmans, de les  difrents tendències hindúes i africanes. Ës veritat que la preferència se l’emporta el catolicisme per nombre de seguidors i d’història. En aquestes circunstàncies els polítics, quin objectiu bàsic és la dignitat de les persones, tenen un difícil problema a resoldre perquè alló que políticament pot ser bo per a un catòlic no ho és per a un musulmà, i ambdós tenen dret a la dignitat humana. En una paraula el respecte a la diversitat és una exigència fonamental per assolir un ordre social que agermani totes les persones respectant les seves diferències. I aquest és un aspecte irrenunciable si es vol una convivència en pau. Per aquesta raó les relacions institucions polítiques, institucions religioses, han de donar una imatge de convivència pacífica. Penso, per les informacions de la premsa, que a Catalunya aquestes relacions són força correctes i solidàries. Però per part del poder polític aquestes relacions no acaben en respectes socials de trobades sinó en la necessitat que els respectius practicants de les corresponents religions no es trobin represaliats per les lleis del país. En una paraula, per exemple les relacions amb els catòlics, les relacions polítiques de bona convivència no poden contradir el missatge evangèlic, que un catòlic ha de complir i si el polític se sent catòlic té el deure i l’iobligació de no contradir-lo.És la problemàtica de la pobresa. I en aquest punt hi entra una dificultat, saber relacionar, el que obliga a ser intel·ligent. El respecte a una autoritat religiosa va relacionat amb el reconeixement dels seus drets religiosos, que també ho són dels practiocants de les religions respectives. I en aquest concepte hi rau una difícil problemàtica política, perquè el seu objectiu, com el de les institucions religioses, és la dignitat personal. Òbviament que la naturalesa hi té molt a dir i  tant en resolucions polítiques com religosos el missatge natural és d’obligat compliment. Les lleis naturals, polítiques i religioses han de donar-se solidàriament la mà per assolir un món en pau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada