Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dilluns, 5 de desembre de 2016

Igualtat home-dona, concepte traït des d’els inicis dels temps



Les conquestes de les dones, vaig llegir d’un comentarista, són l’avenç més important del segle XX. Però encara continúa la traició histórica dels seus drets. I no per què la dona no els mereixi per què amb els seus fets ho ha demostrat. La igualtat de drets l’expressa i defensa el llibre bíblic del Gènesi quan diu:” Déu creà l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona”.  La paraula “home” en la primera expressió no té sentit exclusiu sinò extensiu, es refereix a la humanitat, del contrari no tindria cap sentit la confimació “creà l’home i la dona”, del final de la frase confirmant que els dos són la seva imatge. I ho són per la seva capacitat creativa per  engendrar un nou ésser humà que és imatge del Creador. No entro a discutir la realitat histórica del text. Alló per a mi important és el missatge. I el missatge és clar. L’home i la dona són imatge seva iguals per naturalesa amb diferències puntuals que defineixen objectius de supervivència. Fidel al text bíblic, com defineix la vida de la dona? Hi ha dos elements, la poma i la costella. No destrueixen la naturalesa, defineixen diferències. La poma en l’època de l’autor del Gènesis responia a una relació amorosa. La dona al donar a l’home a l’home en el fons li deia t’estimo i el convidava a reconèixer que hi havia un amor natural amb projecció transcendent. Quan l’home va mossegar la poma s’adonà de la seva veritat. I la costella non significa altra veritat que tant l’home com la dona tenen el mateix orígen. La poma i la costella són arguments de les diferències en la igualtat i gràcies a aquestes la imatge de Déu de la humanitat brilla amb la més creativa relació home-dona. I és precisament l’intent de divinitzar la humanitat, convertint home i dona en deus i deeses on s’origina el descobriment de les diferències entre la temporalitat i la eternitat. Però la dona, seguint amb la bíblia, com ha respost a la història?. En moments transcendents ha estat protagonista malgrat haver-la arreconada l’home. Com s’explica que en el tema de la poma, la resposta divina és que una altra dona serà la mare del redemptor de la humanitat? Si la dona havia estat tan dolenta, com Déu continúa creient en les dones? Anem a Egipte. Recordeu Moisès infant dintre un cistell sobre les aigües del Nil? Era l’execució de la seva mort declarada pel Faraó contra el poble jueu. I se salva. Tres dones. La mare, dona de fe, la germana, que controla els moviments de la cistella i la filla del faraón que s’enamora de l’infant. Tres dones salven qui esdevindrà el gran conductor del poble d’Israel. Digueu-ne casualitat, digueu-ne desobediència a l’autoritat però el nen és salvat i esdevè l’alliberador del poble d’Israel. Coneixeu l’heroicitat de Judith? Una dona que davant la incapacitat i covardia dels dirigents del poble cercat per l’exèrcit enemic s’enfrenta als seus i a l’enemic. I és precisament la bellesa, l’argument. Ara l’instrument no será una poma, ni una cistella, será la capacitat de convèncer i de saber emprar els instruments i les condicions. La seva bellesa la salva dels soldats i es presentada al general, que s’enamora d’ella. El missatge salvador ha d’esperar tres dies. Tres nits amb la seva assistenta, els vespres, es dirigeix a resar. El general prepara un gran banquet perquè ha d’assolir les seves intencions de posseïr-la perquè esdevindria la befa si no ho aconseguia. La intel·ligència li guanya la partida a la passió. I Judith li talla el cap, surt del campament i els soldats la respecten perquè va a resar i alló que veritablement fa és lliurar als seus el cap del general enemic que els havia de destruir. La intel·ligència d’una dona més valuosa que les armes de l’exèrcit que no sabia com defensar el seu poble de l’atac de l’enemic. I una altra, Esther. I també és la seva bellesa l’arma que salva al poble d’Israel d’ésser destruit. Podriem allargar el text amb nous exemples, però si fem una ullada als nostres dies podem adonar-nos del treball de les dones i de com els hi correspon la societat i no em refereixo als alts càrrecs polítics i econòmics que regenten si no a les veus femenines que es fan sentir al carrer i en els pobles. Han guanyat molt terreny, però encara manca molta feina perquè quan el món comenci a ser just amb les dones la igualtat esdevindrà una realitat i la justícia social la seva consequència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada