Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

divendres, 16 de desembre de 2016

La Constitució mortalla d’una mort política



La Constitució és una llei al servei dels ciutadans amb l’objectiu d’una vida digna i quan una llei manipula la seva finalitat no serveix i cal anul·lar-la. Però, també pot convertir-se en un mal record i en un remordiment. La filosofia de la Constitució resumida en el preàmbul és prou explícita i prou clara. De què serveix reconèixer la sobirania popular que valida la llei si es reverteix la finalitat i el sobirà esdevè víctima? Hi esdevè quan no es reconeixen els drets democràtics basats en la llibertat de les persones. En una democràcia la sobirania no és uniforme, única ni absoluta en cap de les opinions polítiques plantejades. Sempre hi ha diferències i algunes poden ser fins i tot contradictòries. Però totes porten el segell de la sobirania. I en consequències totes han de ser contemplades i valorades. El President del Govern assoleix el poder amb un percentatge dels votants, no de tots i sense una majoria absoluta, total, és acceptat.La llei no li diu que estigui  d’acord amb les opinions diferents a les seves però sí que li diu que les escolti i dialogant, les valori. I en aquesta consideració hi trobem l’explicació de per què la Constitució pot convertir-se en la mortalla d’un mort políticament.
La vida i la mort no són enemics, són principi i fi. I entre el principì i la fi, les persones viuen, pensen, es mouen de moltes maneres diferents i contradictòries, a vegades. La sobirania no es perd per pensar diferent. Es guanya o es perd amb la defensa de la veritat i la veritat és molt personal i aquesta característica, les lleis no la poden perdre de vista. I sembla ser que la Constitució, segons la persona que la llegeix, fa la vista llarga, curta o cega. I aquesta circumstància és més pròpia dels que llegeixen i possiblement sigui el lector que ha d’anar a l’oculista. Ser curt de vista pot causar caigudes molt perilloses i algunes mortals. La caiguda no la causa la lectura sinò el roc que sense veure-hi prou bé hom si entrebanca. I de rocs en política n’hi ha de molt perillosos. La corrupció, en pot ser un; un altre, la manipulació; l’afany de poder, l’orgull mal entès. En una paraula tots aquells accidents que fan mal a la democràcia. I les lleis no fan mal, están al servei. I si fan mal, s’han de suprimir, primer demostrant la seva ineficàcia, les seves desviacions, desobeïnt-la i demostrant on rau la veritat.
La manipulació perillosa és aquella que coneix la veritat del contrari i malgrat tot no s’accepta amb la capacitat manipuladora de la llei. Estic convençut, que  en general, la Constitució ho és de democràtica, llevat d’uns articles relacionats amb circumstàncies que no ho són. Per exemple, que el model d’estat sigui una monarquia parlamentària i que l’exèrcit en sigui el garant territorial. Una i altre poden ser servidors, no definidors i la seva actuació ha de ser democràtica per la voluntat popular. Quan la Constitució no és la base d’una bona intel·ligència al servei de la veritat de les dues parts i es converteix en l’espasa sancionadora que imposa, no és una Constitució democràtica. I la veu popular és molt clara i d’obligat compliment escoltar-la perquè per contra pot esdevenir la mortalla d’una mort política.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada