Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

diumenge, 11 de desembre de 2016

La mort companya de les felicitacions de Nadal



El missatge del Nadal, que els evangelis ens comuniquen cantat pels àngels a les persones de bona voluntat, vint segles desprès de l’esdeveniment, viu amb la companyia de la mort. El mateix anunci despertà en l’ànima del poder la voluntat de  matar al portador de la pau. I aquesta voluntat continua dominant el món. Per què una part de la societat l’ha convertida en moneda de canvi. És lamentable i indignant com l’egoïsme manipula la història. Hipócritament el poder predica que treballa per la pau mentre en fa de les armes una base de la seva economia. Mentre la gent de bona voluntat es lliura en cos i ànima a la recolecta d’aliments i joguines perquè les persones més pobres i els seus fills visquin les festes i tots els dies de la seva vida amb els  mitjans indispensables per a una subsistènciam digna, la política mundial només trova la solució en les armes, essent la gent innocent i humil la més sacrificada. Gran fracàs de la humanitat que amb els milers de milers anys d’existència encara no ha après la gran lliçó de la història que la base de la convivència rau en el respecte i defensa de la dignitat humana.
Quina utilitat tenen les grans organitzacions mundials que se suposa han de treballar per la pau quan els fets palesen la seva incapacitat? Ser una potència mundial gràcies a les armes està demostrant que aquestes potències mundials i els seus adláteres esdevenen impotències a l’hora de garantir la pau. La política mundial del segle XXI demostra amb els fruits dels seus treballs que han equivocat el conreu de la pau mundial. Les armes provoquen la riquesa d’uns pocs amb la destrucció de la majoria. Dissortadament darrera de les polítiques actuals, també dels estats que diuen viure en pau, la guerra física i psíquica, és l’ambient que s’obliga a respirar també als innocents. I l’anàlisi de la història sempre ens porta a la conclusió básica: la vida de les persones no es respecte, es moneda de canvi dels egoïsmes personals i col·lectius. De que serveixen les grans lleis i els grans pactes internacionals si al cap i a la fi acaben en paper mullat?
Benvinguda la Declaració Universal dels Drets Humans, però a nivell universal només és paper mullat: ho demostra els milers de persones que moren per culpa de guerres injustes i pels milers que moren ofegades en el seu intent de assolir una vida millor i pels milers que moren de fam. I darrere, sempre una guerra. Només caldria dedicar millor l’activitat política econòmica a la dignitat de les persones que s’assoleix amb cultura i treball. Benvingvudes les organitzacions mundials per la pau, però que no errin els camins pensant alló dels romans de “si vis pacem, para bellum”. Cal canviar-ho per si vols pau, desenvolupa al màxim la cultura fent més ferm l’humanisme. Dissortadament la feblesa de l’humanisme porta als odis i dels odis a les guerres. Quan la mort digna de tothom sigui porta de pau, les felicitacions de Nadal assoliran la veritat del seu missatge. Ningú és amo de la vida de ningú. Només la naturalesa que compleix el seu programa sense intromissions falses de suposats poders humans. S’hi endevina  missatges de futurs transcendents. I la consequència, cada dia será Nadal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada