Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 27 de desembre de 2016

Una pregunta: què vol dir “enfrentamientos estériles”



Primer perdó als meus amics lectors, he escrit “enfrentamientos estériles” en castellà per evitar atacs de mal traductor. “Enfrentamientos” deu ser una xarla en comú que segons la intensitat i vehemència pot derivar enuna batalla campal. Ara, el que no entenc és el perquè d’evitar si són “estèriles” ja que si no vaig errat vol dir que són improductius tan si són a favor com en contra. Si no fruiten quina necessitat hi ha de debats? És una pèrdua de temps. Però el sentit important rau en el quins, quan i perquè són estèrils. I aquesta expressió, circumstancialment pot ser un greuge perillós. Perillós per a qui ho diu i perillós per a qui el rep. No vaig escoltar el discurs perquè sincerament em vaig dedicar a altres afers més profitosos per a mi. Si el conferenciant haguès estat simplement la persona Sr. Felip de Borbó, ciutadà d’una democràcia, possiblement m ‘hauria interessat més. Però el portar el qualificatiu de rei, no em desperta cap desig. I tampoc hi tinc cap obligació. Però navegant per les xarxes he llegit la frase i m’ha cridat l’atenció. I em sap greu que un cap d’estat, que no em plau, em digui que una defensa de la independència de Catalunya és un debat estéril, m’ofen i m’ofen amb la Constitució a la mà. És veritat que no feu una referència diracta, segons he llegit, però el context no deixava dubtes de cap a on anaven els trets. I amb tots els respectes el pensament és lliure i s’ha de respectar s’hi estigui d’acord o no, defensi o ataqui la llei. D’enfrontaments la història en va plena i gràcies a molts el progrès ha estat possible. El pas a la democràcia espanyola fou un enfrotament a la dictadura, enfrontament que sortosament no fou estèril, malgrat que la democràcia massa sovint en surti mal parada. Els discursos de les autoritats han de ser molt curosos envers els ciutadans i no tots els ciutadans de la pell de brau accepten de bon grat una monarquia parlamentària, motiu pel qual cal tenir més cura al donar consells des de l’autoritat. Per altra banda no és correcte aprofitar una festa religiosa per fer política i una salutació en un acte festiu de l’autoritat, sigui rei, sigui president per no molestar a qui pensa diferent. No és aquesta la manera de poder guanyar-se la seva simpatia, tot el contrari. Personalment, una vegada assebentat del comentari, encara sóc més republicà i desfenso la independència del meu poble. La llibertat es té i la independència es pren, com diría el meu amic Xirinacs. En política cal tenir molta cura i domini del llenguatge a l’hora de fer certes afirmacions perquè no acusa qui vol, sino qui pot. I a un independentista no se’l pot acusar d’estèril. Donem temps al temps, l’esterilitat dels independentistes catalans amb la seva creativitat social, cultural i política esdevindrà un exemple que la majoria d’espanyols desitjaran.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada