Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 31 de gener de 2017

Filosofia de la Constitució



La racionalitat i la licitud de les lleis es fonamenta en el raonament d’uns principis bàsics, fruit de la capacitat creativa de la intel·ligència huamana. És curiós com les primeres paraules del Preàmbul marquen el fonament per bastir-hi l’estructura legal. Ramon Llull en una de les reflexions del seu llibre de l’Amic i de l’Amat, diu que el coneixement d’un objectiu provoca el desig d’assolir-lo i a partir del desig es comença el treball. La Constitució espanyola inicia manifestant que la Nació Espanyola té el desig d’establir la justicia, la llibertat, la seguretat i de promoure el bé de tots els que la integren. Parem-hi atenció: parteix d’un desig provocat, per què? Dóna la impresió de no haver-hi justicia, ni llibertat, ni seguretat ni el bé per atothom, per què si en l’herència rebuda existien aquestes condicions, no hi havia motiu per desitjar. A partir d’un desig és nega la llei del règim anterior i se’n treballa una de nova. Però la pregunta és, la Constitució del 1978 és verdaderament una llei nova? Per què la seva aplicació està tacada de massa tics dictatorials. El seu redactat, des d’el seu començament, es prou indicador que quan una llei no compleix, cal canviar-la per una de nova amb un nou model polític. I aquest desig com es vol portar a la pràctica? Presenta sis objectius:
Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just.
La Constitució no és un espai on es compleix la llei, l’espai és la convivència que la llei ha de protegir en el camp de l’economia i de la societat amb la garantía de la justicia. La llei no és la justicia, ha de ser un promotor i defensor. I a la pell de brau hi té molt a desitjar.
Consolidar un Estat de Dret que asseguri l’imperi de la llei com expressió de la voluntat popular.
La Constitucióés una llei que defensa a una altra llei quan és la voluntat popular qui dóna vida i consistencia a un Estat. El Dret emana de la gent. I com es tracta a la gent? La justicia no s’aplica a tothom igual. Ho demostra la galopant corrupción al més alt nivel. Per què el rei, una vegada esdevè un ciutadà normal, ha d’estar immunitzat dels seus actes il·legals?
Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.
Primerament dedueixo que a Espanya hi ha pobles que els seus ciutadans no són espanyols. Per què, si no, marcar la diferència. Aquest capítol palesa una munió de greuges que necessiten tota una enciclopèdia. Noméds en relació a la llengua, els incompliments són sovintejats. Però no nomès en relació a la lllengua catalana, sinò a d’altres, per exemple la lleonesa, com m’ha explicat gent d’allà.
Promoure el progrès de la cultura i de l’economia per tal d’assegurar a tothom una qualitat de vida digna.
És tan evident l’incompliment, que no cal perdre-hi temps queixant-se, sinò actuant. Ni la cultura, ni l’economia tenen la llegislació indispensable pel seu desenvolupament. Un exemple la tractaroda útlima dels pagesos catalans. Però no están sols, també existeix malestar a València, Mallorca i moltrs indrets de la pell de brau. Un detall del dolent tractament econòmic: el malbaratament de les reserves de la seguretat nacional per pagar les nòmines dels jubilats. És un exemple d’un ineficaç política económica. I la política económica anirà de mal borràs per culpa d’una política cultural inconsistent.
Establir una societat democràtica avançada
La democràcia espanyola en els nostres dies és de molt baixa qualitat. Només una ullada al tractament que es dóna als culpables de la corrupción ens ho explica.
Col·laborar a l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la Terra.
La tesi és molt clara, però està en contradicció amb el tractament que es dóna a Catalunya. Segons la política central espanyola no és un poble de la Terra. Una cooperació eficaç no dóna mai un NO per resposta. Un exemple: la meva identitat d’acord amb el DNI em dóna categoría de ciutadà espanyol sobirà. Per tant tinc dret a expresar els meus pensaments malgrat siguin contraris a la Constitució. I en una democràcia la primera reacció del poder no ha der ser sancionar, sinò dialogar. I si del diàleg es dedueix que la llei és imperfecta, el spas següent és millorar-la. Les millores acostumen a venir de l’inconformisme d’uns pocs que pensen contra la comoditat d’uns molts que tots els hi està bé.
Hem sap molt de greu, però la Constitució espanyola no respecta la seva base filosófica i cal millorar el tetx o la convivència dels pobles d’Espanya. I aquesta millora pot ser, encara més, ha de ser la independencia basada en la història de la seva realitat i en la filosofia dels seus drets.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada