Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

divendres, 6 de gener de 2017

La literatura dels infants i per els infants



La temàtica dedicada als nens i nenes té estada en tot els nivells de la vida perquè l’esperit infantil hauria de ser sempre model en totes les activitats humanes. Aquelles paraules de Jesucrist de “si no us feu com un d’aquests infants…” són un missatge de com ha de ser el comportament humà i com l’esperit infantil hauria de tenir espai en totes les activitats humanes, tan polítiques, com religioses, culturals, econòmiques i socials. Però massa sovint aquest esperit es tergiversa i manipula. Una manipulació d’aquest esperit s’ha comprovat en la polèmica desfermada contra els fanalets de la bandera catalana independentista des d’una postura totalment polititzada i no de com la política també ha de tenir cura de la formació dels més petits. Sense la possibilitat que la TV escampès la seva imatge, la polèmica no hauria existit per una raó de fet, perquè aquests fanalets en el corrua dels reis de Vic ja feia quatre anys que es practicava. I la manipulació fou posada en evidència per la realitat de la retransmissió quina centralitat fou la festa dels infants. Davant d’una situació com la que comento m’esgarrifa pensar el poc coneixement que es té de l’esperit dels infants i de la seva capacitat expressiva.
Els nens i nenes contemplen el món des de les seves vivències i alló que els fa feliços, per aquesta raó el seu marc de vida és bàsicament lúdic, el joc. I en aquest concepte es jutja el joc dels infants des de l'òptica del joc dels grans. Un infant amb un fanalet català viu la seva vida en l’entorn familiar i si els pares defensen Catalunya, ells com és normal també ho faran. Exhibir un fanalet en la seva festa no és manipular, és contemplar la política des de l’esperit dels nens i nenes. No és el mateix que insinistrar en el domini de les armes, com ensenyen moltes fotografíes dels mitjans. Portar penjat un fusell en una festa religiosa és una manipulació descarada de la infantesa. Dissortament els polítics que han aixecat el crit al cel no reproben l’ensenyament a les escoles “del espíritu nacional” una assignatura totalment contrària a la dignitat humana per manipuladora. I ho confeso amb coneixement de causa per què em va tocar donar-ne clases. He comentat en aquestes ratlles que quan es parla d’alló que és bo o dolent per a la formació infantil, seria convenient conèixer alló que ells pensen i si fossim més curosos en l’ensenyament treballariem millor expressió literària i ens sortirien els colors a la cara al comprovar la profunditat dels seus pensaments des de la innocència. He llegit moltes redaccions i poesies escrites per nens i nenes, i afirmo obertament que hauriem de ser lectors adictes perquè són autèntiques lliçons d’humanisme, fins i tot quan parlen de política. Els hi recomanaria als fanàtics acusadors dels fanalets de la cavalcada de Vic, que recordessin com ha estat la seva formació, molts d’ells encara sota la influència de l’assignatura de “la formación del espíritu nacional”, i si trobessin normal la seva conducta, els hi preguntaria on rau el seu esperit democràtic i quin és el seu respecte envers les persones. Per què deformar la realitat, és deformar la història i configurar una convivència injusta, com la dels nostres dies. Quan opinem, siguem demòcrates, i pensem que les diferències són per dialogar i arribar a un consens respectuós de convivència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada