Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 10 de gener de 2017

L’imperi de la llei



El segon desig de la filosofia de la Constitució Espanyola. La llei té categoria d’emperador. Senzillament penso que és una autoritat que no li correspon. En una democràcia l’autoritat la tenen els ciuitadans i la llei ha de ser l’expressió de la seva voluntat. Donar aquesta categoria a la llei no és res més que la imposició d’una dictadura amb un altre nom. És veritat que les lleis les dicten els representants del poble, però mai tots, només els que tenen majoria i les majories sempre perjudiquen a les minories que queden sense veu. I acallar la veu de persones que són tan sobiranes, segons la Constitució, com la de les majories és antidemocràtic. La veu es consensua, no s’apaga i el consens no necessàriament porta a pensar igual sinò que malgrat les diferències hi ha models de convivència. És aquest el concepte de l’imperi de la llei? Un Estat de dret pot existir sense un emperador, el que sigui, la llei, per exemple? Pot, sempre que la llei sigui verdaderament la voluntat popular. I dissortadament no ho és. La llei espanyola no escolta a tothom, perquè segons quines veus són incòmodes i no s’intenta un diàleg sinò que se’ls hi envia la força de la policía, per salvaguardar la llei. És més important el text, que avui és un i demà será un altre, que no pas la gent. I ho és amb exemples tan simples com el d’aquelles persones que per subsistir han de demanar almoina pels carrers, fins i tot de genolls. I aquests pobres també són sobirans i no els hi queda altra veu que la humilitat de viure de genolls. Mentre en un model democràtic hi hagi una persona sense sostre, entendrè que la llei és una dictadura, no un servei. La voluntat popular, que és la de persones sobiranes, no té espai en els parlaments de la política, perquè els representants no entenen, ni volen entendre les idees de la gent. L’imperi de la llei molts polítics, normalment els que manen, els apliquen als altres i ells passen de llarg. Una demostració, les sessions del Congrès i el Senat perquè quan parla un diputat de les minories, les majories abandonen l’escó, menystenint els representants de les minories que no pensen com les majories i s’emparen en l’inmperi de la llei i la seva actuació es còpia calcada de l’actuació d’una dictadura. Segons ells, l’imperi de la llei els empara el dret de desobeïr  la voluntat del poble que els paga. Honestament crec que aquest comportament és antidemocràtic, un insult a la gent que pensa i demana respecte a les diferències, i sobre tot converteix la democràcia en una dictadura. El treballador que no ocupa el lloc de treball les hores degudes se l’acomiada de la feina. Els polítics estan exceptuats d’aquesta norma. Amb la Constitució a la mà la democràcia demana coherència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada