Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

diumenge, 5 de febrer de 2017

El 6F, bandera de la independència de Catalunya



Des d’el poder polític s’abusa tant de les lleis, que acaben perdent autoritat. La llei, per ella mateixa, no té criteri de progrès. És estable en el moment, però inestable en el temps perquè és efímera i canviable. Massa sovint la llei és tan manipulada que perd el sentit de salvaguarda d’una convivència. En certa manera li succeeix a l’article 155 de la Constitució: “Si una comunitat autónoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen, o actuava de forma que atemptès greument contra l’interès general d’Espanya, el govern, previ requeriment al President de la Comunitat Autònoma i, en el cas que no l’atenguès, amb l’aprobació de la majoria absoluta del Senat, podria adoptar les mesures necessàries per tal d’obligar-lo al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l’interès general esmentat”.
Honestament i concretant-me al redactat de l’article, em produeix una sensació d’abús de poder i una forma aliena a la democràcia. El redactat no considera les raons dels ciutadans de la suposada autonomía per manifestar el seu pensament i la seva voluntat. I en una democràcia, amb un model autonòmic, els ciutadans de les autonomies també són sobirans en relació al seu funcionament polític. I aixó l’article no ho contempla i és vital. Tampoc contempla l’obligació del Cap d’Estat d’actuar democràticament començant per dialogar i trobar solucions, només contempla sancions i aquest comportament és inacceptable i molt més en la política espanyola quan el President del Poder afirma que no pot i, a la vegada, també que no vol. Aquest “no vol” és suficient per desacreditar-lo i humilment penso que per demanar-li la renúncia al càrrec.
Què significa atemptar greument contra l’interès general d’Espanya, oblidant que el primer pas és l’interès de l’autonomia per enfortir el total. A Espanya és ben palès que poden saltar-se la democràcia perjudicant obertament a una Autonomia i negar-li el dret a defensar-se. El “NO” voler escoltar del President Rajoy no és democràtic, com sí ho és posar les urnes perquè el poble es manifesti. Emprar l’article 155 per legitimar un comportament de poder és anticonstitucional.
Una altra raó no democràtica rau en el fet que sigui el Senat, i no el Congrès a qui ha de consultar-se. Les lleis, les fa el Congrès, no el Senat. Però alló que trobo dictatorial és la majoria absoluta i molt més quan la té un partit i si aquest és el del poder. Jo penso que la majoria hauria de manifestar la majoria del pensament de la cambra, per tant basar-se en la majoria dels grups parlamentaris.
Referent a les mesures d’interés general, l’interès general d’una autonomia no significa res? L’interès general de l’estat és prou argument per anul·lar la sobirania dels catalans? Per què per llei constitucional són sobirans amb tot el que comporta la paraula sobirà. I  no respectar-la és un greuge constitucional. I en aquest tema, els sobiranistes catalans defensen uns drets de base que són naturals, no trenquen els drets històrics de ningú, defensen els seus que els hi foren arrabassats per la força i reclamen la recuperació d’un model de convivència tant i més antic que l’Espanya dels reis catòlics, que no era l’actual.
Senzillament Catalunya,sent jutjada per posar les urnes, camina cap a la llibertat i Espanya perd poder polític com vaticina Deulofeu en la Matemàtica de la Història. Els fets actuals ho confirmen. Espanya en el camí de la decadència de l’imperi espanyol. Catalunya la única culpa que hi té és que amb la seva independència pot ser el revulsiu d’una Espanya més democràtica i més de la gent.
L’aplicació de l’article 155 segons la meva humil manera d’entendre, contribuirà al desprestigi internacional de la política del PP i els seus suports.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada