Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dijous, 2 de febrer de 2017

La Constitució salvaguarda el meu pensament d’independència



No és cap secret que les idees són el començament de molts moviments, canvis i transformacions. És una constant de la història. Un coneixement genera la idea, la idea desperta el desig i el desig porta a la realització. I aquest procès és reconegut per la Constitució espanyola que és un desig d’Espanya.
L’article 16, 1 expressa: “Es garanteix la llibertat ideológica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap més limitació, quan siguin manifestats, que la necessària per al manteniment de l’ordre públic protegit per la llei”
.
Entenc que “llibertat ideológica” es refereix a tota mena d’idees perquè d’altra manera no era necessari l’adjectiu. Per altra banda “l’ordre públic” hi ha moltes maneres de contradir-lo i una pot ser política. El dret a decidir manifestat a Catalunya públicament no ha estat en cap ocasió perturbació de l’ordre públic, ans tot el contrari, festiu i respectuós. I cal remarcar l’expressió “sense cap més limitació”. Amb aquest article a la mà, el NO al diàleg sobre el tema és d’una flagrant inconstitucionalitat.
L’article 9 ens recorda:”Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els qual s’integra siguin reals i efectives i remoure els obstacles que n’impideixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, económica, cultural i social”

Parem-hi esment: pomoure les condicions, remoure els obstacles i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política. La participació no només s’exerceix votant, sinò també pensant i manifestant les idees que l’article 16 ens diu sense limitacions. És a dir les del dret a decidir i també les independentistes. No complir l’article 9 és un comportament anticonstitucional. Òbviament que no tothom pensa igual, només faltaria, per aixó hi ha el diàleg que exigeix la llibertat d’expressió. Una societat sense idees contràries i fins i tot contradictòries és una societat condemnada al fracàs. La gent parlant s’enten, diu la filosofia popular. I certameent que aquesta expressió popular porta una gran càrrega filosófica. Però el poder se sent disminuit fent cas al poble, malgrat que la Constitució diu que ella existeix per voluntat popular. Una contradicció més de la política.
L’article 9 quan diu “correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat….. de l’individu i dels grups…. siguin reals i efectives” afirma taxativament que la llibertat de les persones es pot manifestar democràticament en tota la seva extensió i impedir defensar la llibertat de ser independent és demostrar la nul·la efectivitat dels poders públics espanyols. Ho diu la Constitució.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada