Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

divendres, 3 de febrer de 2017

Sr. Rajoy, no amagui el cap sota l’ala



La Constitució en un model democràtic no és una llei per protegir el poder, tot el contrari, és una llei per obligar-lo a ser coherent, creïble, just i solidari amb els ciutadans. La principal obligació del govern és vetllar perquè totes les institucions del seu espai compleixin amb els seus deures i no oblidin que el primer dels seus objectius és la dignitat i el benestar de tothom. Els estaments, tots, polítics, religiosos, econòmics, culturals, socials són servidors de la seva societat i solidaris amb les altres i els governants estan obligats a exigir-els-hi i a fer-les-hi complir. Un negoci és un servei a la societat. No un explotador com el de l’empresa Castor amb la seva instal·lació de gran risc davant les costes del Mediterrà i que el seu Govern va indemnitzar fent-ho pagar a la societat. Una entitat bancària és un servei a la societat, no una explotadora. I aquest concepte el seu govern no el contempla des d’el moment que els hi permet actuacions abusives com les clàuseles sol, per exemple.
El govern ha de vetllar per el progrès cultural, des de l’ensenyament a les investigacions científiques de tota mena i en aquest capítol hi té molt a desitjar. El govern ha de vetllar perquè la llei es compleixi però en aquest capítol no pot oblidar que massa sovint la llei no és justa per a tothom i el perjudicat té dret a opinar i no se li permet. El govern en un model democràtic té el deure de defensar-lo, no de tacar-lo com esdevé per actuacions que de democràtiques només en tenen el nom. El govern té  el deure de perseguir la corrupció, però cura, quina credibilitat té l’actual esquitxat com està? El govern té el deure de defensar l’estat en el que ha estat elegit, però alló que no pot fer és perseguir pobles que democràticament reclamen  ser. Sr. Rajoy i ministres del govern d’Espanya el vostre comportament envers Catalunya és democràticament indefensable i constitucionalment inacceptable. El comportament que teniu amb Catalunya, és la rabieta d’un nen petit perquè els seus pares no li compren la joguina dels seus capricis. La joguina que vol el Govern d’Espanya no la tindrà perquè no sap tractar el nen, ni pedagògicament ni psicològicament, i com el nen és una nació, ni políticament. Sr. Rajoy el darrer desplegament de la Guàrdia Civil a Barcelona, possiblement, en el seu moment hauria tingut sentit, però en el moment que l’heu practicat només senten des de l’odi i per fer mal a una part d’Espanya que vol ser lliure i esdevenir un estat. I les formes, Sr.Rajoy, deslegitimen la vostra actuació, primerament perquè el vostre partit és tant o més corrupte que la CDC que perseguiu pel famós 3%. Heu deixat passar massa anys i ara aprofiteu una avinentesa que posa en evidència la complicitat que el vostre partit compartia amb el de Jordi Pujol. Ataqueu els drets d’un poble respectuós, festiu, demòcrata i solidari amb la voluntat de desprestigiar-lo davant d’Europa, però no ho aconseguireu. Un detall, potser petit, però important. Catalunya ha demanat 4.500 persones que fugen de la guerra i la persecució i no poden ser acollides per la política insolidària del govern d’Espanya que no ho autoritza i no compleix el compromís de donar sostre el nombre de persones, contret amb Europa. Sr. Rajoy, les preferents, les clàusules sol, les estacions de l’AVE sense gairebé passatgers, el corró mediterrani ajornat i incomprès, les sancions d’Europa no complertes, ídem del Tribunal Constitucional, les corrupcions del seu Partit i d’altres, les reserves de les pensions destinades a altres destins, l’incompliment de l’augment de les pensions, el famós cas Castor, les manifestacions de ministres del seu govern no sancionades, la mà estesa quan en la realitat era un bluf, la disposició al diàleg sense parlar del principal motiu, les critiques injurioses pels catalans de membres del seu Partit, del PSOE i d’altres sense consequències, visitar Catalunya sense entrevistar-se amb el seu President.
La lista és més llarga i no l’afavoreix gaire, amb la particularitat que els aires d’Europa sembla que canvien i no li són massa favorables al govern d’Espanya. Sr. Rajoy, molta veritat hi ha en la dita que la dóna del rei no només ha de ser justa, que també ho ha de semblar. És molt difícil semblar, sense ser. Sr. President les ales no són sempre prou hàbils ni amples per amagar alló que s’hi vol aixoplugar. Només hi ha un camí: la dignitat personal. Sens ciutadans dignes no hi ha democràcia, Els governants són ciutadans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada