Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

diumenge, 19 de febrer de 2017

Subconscient religiós d’una manifestació humanitària



No és la meva intenció parar esment en la tendència religiosa dels organitzadors i participants en la maniifestació organitzada per CASA NOSTRA, CASA VOSTRA amb el lema VOLEM ACOLLIR. No dubto gens que hi actuaven agermanades persones creients i  no creients, atees i agnòstiques, catòliques, musulmanes, jueves, protestants i d’altres religions amb el denominador comú, la defensa del dret a la dignitat de totes les persones. És veritat que la dignitat es mereix, però també ho és que la política dels nostres dies, també la del segle XXI, ataca denigrant. Malgrat aquest atac, les persones que fugen dels seus agressors són immensament més dignes que  no pas ells, perquè la lluita per la vida és un grau altíssim de dignitat. Com a persones són molt més dignes aquelles que moren ofegades en el mar que no els polítics que han provocat la seva fugida i aquells que no volen i no els hi donen acollida. La veu del poble que clama justícia i solidaritat no és només la veu del poble sobirà sinò que és la veu de la transcendència universal, la veu de las religió que vetlla per la integritat de les persones.
No em refereixo a cap religió en concret i sí al segon suport de la humanitat que és la religió fent binomi amb la política. Dissortadament l’egoïsme humà del poder ha prostituït els dos suports i una acusació directa d’aquesta corrupció fou la  manifestació de referència. Sóc conscient de la gravetat  de l’acusació de les meves paraules, però el fenòmen social de caire mundial que pateix la societat dels nostres dies no té altre culpable que la manipulació corrupte. La defensa de la vida és un dret i un deure, dret i deure que la religió els hi dóna una rellevància peculiar perquè la vida humana té un destí etern, diví. I aquest objectiu ho demostra el devenir de la història al llarg de tots els temps. L’obsessió  de divins s’ha palesant a l’orient i a l’occident, al nord i al sud. La manifestació de Barcelona “volem acollir” és aquell acte d’amor que estima també als seus enemics, i els hi exigeix que compleixin amb els seus deures de treballar pel bé de la humanitat. Des de la base religiosa, que s’assenta en la dignitat humana, encara que subconscient, recolzava la rebelió de la gent contra una política insolidària. Recordava als polítics, que no compleixen el principal objectiu de la seva situació social, i els hi exigia el compliment dels seus deures. I aquest deure polític, que han de complir els governants per humans, també és un deure religiós pel compliment de la transcendència a que tenen dret totes les persones. No és questió en aquest article de fer un repàs per les doctrines de les diferents religions del món. Quan una gran part de la humanitat viu en la pobresa i molta en la misèria es pot afirmar que ni la política, ni la religió compleixen els seus deures, per què l’objectiu primordial d’ambdues és la dignitat de les persones.
I la més gran dignitat rau en la promesa de ser un amb Déu. Contra aquest incompliment, l’exemple de milers de persones que saben morir defensant els seus drets i la seva dignitat la garanteix i defensa la religió, encara que en el moment de l’acció no se’n tingui consciència. La manifestació “volem acollir” és un toc de tots som fills de Déu, encara que aquest toc l’hagin protagonitzat ateus i agnóstics, indiferents i creients.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada