Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dijous, 30 de març de 2017

Sr. President, la meva independència no està a la venda



Jugar amb les il·lusions de les persones és un joc poc net quan amb diners es vol compensar una actuació política gens democràtica. Accepto que al President del Govern no li faci cap gràcia la independència de Catalunya però alló que és inacceptable és el comportament d’un No passant a una oferta de diners. I és molt greu perquè els diners que oferta a Catalunya són resultat d’una política irregular i injusta per incompliment. No és cap argument l’afirmació que Espanya ha superat la crisi, que no és veritat, i ara està en condició de poder complir. Si els presupostos previstos per a Catalunya no es complien per falta de liquiditat, com s’expliquen les inversions milionàries a Madrid i en les xarxes de l’AVE, amb estacions de viatgers gairebè inexistents? No vulgui rentar la roba amb sabó inadequat. El seu govern ha fet inversions contràtries a les urgències del país, emmirallant-se massa en el vot que necessita per continuar governant. L’oferta que ha fet a Catalunya el denuncia de manipulador de la història perquè posa el diner per damunt de la voluntat de les persones. No sóc jo qui li ha de dir com explicarà o explica la desviació de diners rebuts pel corredor mediterrani i aquest corredor el fa passar per Madrid. És inconcebible la falta de visió económica en un govern que ha d’estar al servei de tots els espanyols. Sr. Rajoy, jo sóc inependentista i defensarè la meva independència mentre sigui vigent el DNI espanyol que em fa dipositari dels drets de la Constitució Espanyola. I com a tal té el deure i l’obligació de tractar-me i si no ho fa prevarica, així de clar, perque actuaria al marge de la Constitució. Les voluntats bàsiques constitucionals són molt clares i no es compleixen. És inadmisible que un article de la Constitució devalui la voluntat fonamental que li dóna forma i licitud. I ara, davant de la incompetència es presenta a Catalunya a fer un oferiment, però no el fa on hauria de fer-lo, davant del govern de la Generalitat, sinò davant dels seus. I aixó no és correcte, aixó és manipular la població i una demostració més de la seva feblesa política. I és perillós aquest comportament ara que el brexit demana una política democràtica a favor dels pobles. M’ho imagino. Pobre Europa i pobre Espanya. Ha arribat l’hora de la gran política democràtica. Primer les persones, desprès els estats i a Catalunya amb diners voleu comprar les persones per mantenir un estat que trontolla i trontollarà més encara. Per què, no és nomès Catalunya i Euskadi, sinó Andalusia, València, Mallorca i Galizia. Sr. President, qui de veritat trenca Espanya? La unitat no significa perdre la identitat i aquesta unitat la política del PP no l’entén i no l’entén pèrquè tampoc enten el fenómen de la globalització, que no és un fenòmen econòmic com es vol fer creure i és aquesta creença política la responsable del desgavell social existent a la pell de brau. L’economia no soluciona els problemes dels pobles, són les persones que solucionen els problemes amb una economía al servein de la gent, no la gent al servei de l’economia, com és la política espanyola actual. La gent de Catalunya vol desenvolupar la seva pròpia política identitària i només és possible amb la independència que és un dret natural superior als drets constitucionals. Sr. Rajoy, no prometi complir avui, alló que ahir no va complir, perquè no té credibilitat política. Amb tots els respectes que el fet de ser demócrata m’aconsella, no m’el crec, ni puc, malgrat que m’agradaria.

dimarts, 28 de març de 2017

Sr. Rajoy, perdoni, però no me’l crec



Davant d’un auditori fet a mida del govern de l’estat  ha promès una inversió a Catalunya de 4.200 milions d’euros en la present legislatura. No és l’auditori convidat el que havia d’escoltar les seves paraules, sinò l’auditori d’aquella majoria de catalans que viuen precàriament perqué el  govern no compleix les seves promeses. Si de veritat vol complir, canvii l’auditori i comenci per complir alló que va prometre i no s’ha realitzat. Aquests quatre mil dos cents milions promesos no compleixen amb els compromisos signats de legislatures passades i no s’estranyi si els catalans independentistes no ens el creiem, senzillamentb perquè no és creïble. Però no nomès a Catalunya sinò també a una gran part d’Espanya i a Europa. No és creïble, ni en les promeses, ni en la ratlla vermella que posa al dret a decidir per la independència. Sr. Rajoy, sabem llegir  el que diuen els pactes signats per Espanya, la Declaració Internacional dels drets humans, la sentència al respecte del Tribunal Internacional de la Haia i també alló que diu la Constitució Espanyola que  en el vostre famós NO hi ha la base del descrèdit. No viatgi a Catalunya per anunciar inversions milionàrie davant d’empresaris que algun d’ells no és català i s’ha fet multimilionari gràcies a Catalunya i a Espanya és una de les vint fortunes, segons la revista Forbes, que supera els mil milions d’euros i d’altres que estimen més els seus diners que no Catalunya i si per alguna raó el recolzen és perquè la seva política els afavoreix i no als seus treballadors. I no em pregunti noms perquè els coneixeu millor que jo. Sr. Rajoy la política económica del seu govern no és creïble perquè primer són els diners i no les persones, com ho heu demostrat arruinant el fons de garantia de les pensions. Perquè amb la vostra política económica nomès s’afavaoreix als molt rics i els petits emprenadors ja s’han arruinat abans de començar per les despeses que han de fer abans de començar a treballar. La vostra xerrada económica davant l’auditori convidat és més aviat una befa als catalans i concretament als catalans independentistes i per començar personalment em sento ofès. Sr. Rajoy, les formes són molt importants i en el capítol de formes el govern que presidiu té molt a destjar en relació amb Catalunya. Serè molt sincer. La vostra presència a Catalunya  plena de promeses, no creïbles, només té una raó. Que el govern d’Espanya és veu superat per un poble, que és demócrata, que actua democràticament i pacífica i que els seus governants l’escolten. I vos, Sr. Rajoy, amb aquest poble milionari en nombre de ciutadans, no l’escolteu, més aviat el menysteniu i només us dirigiu a ell amb arguments de la por. Però Sr. Rajoy, aquest poble és culte, és intel·ligent, no té por i sap alló que vol perquè és un dret natural. I amb els drets naturals no s’hi juga. Sr. Rajoy no ens vulgui fer combregar amb pedres de molí que Europa no li recepta, ni per dignitat democrática li pot receptar. La llei està al servei de les persones i quan no serveix, les persones poden desobeïr-la sense delinquir, perquè és un dret democràtic i natural. És molt significatiu que el govern català no fos present a la vostra conferència. L’heu convidat? Jon diría que no. I puc pensar-ho, no seria la primera vegada. El govern no està dispensat de complir la llei i és el primer en el deure de complir-la. No cal seguir, veritat?

dissabte, 25 de març de 2017

“Aquí no s’amenaça ningú, aquí es compleix la llei”



Resposta del Sr. Rajoy al diputat d’ERC, Joan Tardà. La seva obsessió per la llei, Sr.President, serà la seva sepultura política. A Roma, en la celebració del 60è aniversari de la Fundació de la Unió Europea també amb la vostra obsessió.Espanya no hi era en l'acte fundacional. La Llei Sr. Rajoy és una servidora de la democràcia. La democràcia és la voluntat popular i així ho reconeix la Constitució Espanyola. El ciutadà és sobirà. I la Constitució no fa diferències i respecta les opinions, també referents al model polític. Obligà a la llei a dir el que no diu  i a sancionar un ciutadà per que defensa canvis polítics és no complir la Constitució i com diuen alguns del seu partit, prevaricar. Sr. Rajoy, quan parla de Catalunya no em mereix cap credibilitat. Nomès li faltaven les declaracions del seu exministre Garcia Margallo sobre les accions exteriors contra la voluntat de Catalunya de ser un estat europeu. Tot una contradicció. Europa no privarà de la europeitat a un ciutadà seu i molt menys quan aquest ciutadà defensa i treballa la unitat entre els estats de la Unió i vol formar-ne part per dret propi perquè té tots els condicionants al seu favor. “Aquí es compleix la llei” vol ser una imposició i un NO perquè ho diu la llei, és precisament un incompliment de la Constitució. I els incompliments tenen una sentit: incapacitat. Quan es fa propaganda en contra i no s’accepta el diàleg és una desobediència de la Constitució. El reconeixement de la sobirania, que fa de tots els ciutadans, no significa que tots els espanyols han de votar el mateix. I en aquest sentit, la llei està al servei de tots els ciutadans i aquell ciutadà que se sent marginat té tot el dret de manifestar-ho i denunciar-ho. Reconèixer els drets de tots els ciutadans amb DNI espanyol és un deure que els governants democràticament escollits han de complir. Sr. Rajoy, no parlo en nom de ningú, només meu. El meu DNI em fa ciutadà espanyol. Llegeixo la Constitució i alló primer que em diu és que sóc sobirà. Per tant tinc tot el dret a manifestar i defensar la meva sobirania. Però resulta que el President del Govern em nega aquest dret.
Defensar una idea política, Sr. Rajoy,  no significa incomplir la llei i molt menys quan es fa pacíficament i amb respecte.  Sr. President he escoltat a través de la tele paraules seves molt poc respectuoses amb Catalunya. Si vol allargar la mà als catalans parli i dialogui també amb els que som independentistes. Seria un plaer dialogar amb vos, malgrat la poca credibilitat que em mereix. I vos ho sabeu prou bé. Sóc dels que us han escrit i la resposta me la vau fer donar precisament per un secretari vostre català que  no em va convèncer i encara conservo. Quin sentit té viatjar a Catalunya per allargar la mà i nomès parlar amb els seus? D’aixó a casa meva i Mestres no catalans, que també n’he tingut, em van ensenyar que se’n deia hipocresia. És molt dur, però és el resultat de fets, no nomès de paraules que n’hi ha moltes també. Dissortadament, Catalunya, avui viu continuament sota l’amenaça del govern. I és greu, quan alts càrrecs tambè del Constitucional, una vegada cesats, manifesten que es manipula la Constitució i la llei al servei de la política. També ha rebut, Sr. President, consells d’Europa. Tot un capítol d’antipolítica per anar contra Catalunya. No s’amenaça ningú, oi, Sr. President? Siguem honestos i complim de veritat la llei, quan de veritat està al servei dels ciutadans i no de la voluntat dels governants. Sr. President, sigui humil i coherent i dialogui.
Catalunya té tot el dret d’esdevenir un estat europeu. No en dubti. Que no en dubta ho demostren les seves paraules i els seus actes amb la llei. La llei no aturarà un procès que el seu sobirà és el poble i la seva Constitució la redactaran els seus ciutadans. Amb tot el respecte a una Espanya democràticament forta i creïble amb l’amistat d’una Catalunya nou estat d’Europa. Va escoltar bé les paraules del Papa Francesc o nomès li interessava que el Papa us escoltès a vos?.

dijous, 23 de març de 2017

L’erotisme pot esdevenir místic?L’erotisme pot esdevenir místic?



Era el gran tema dels Esmorçars de Forquilla de l’Hotel Europa. Qué és la mística? Una experiència, que totes les religions tenen en la seva doctrina, i que en el catolicisme es defineix com la unió de l’ànima amb Déu abans de morir. És una unió molt especial que per desitjada no la gaudeix tothom nomès algunes persones per raons que els humans no podem decidir. Aixó no significa que la vida de la resta de mortals no sigui mereixedora del regne del cel. El camí de la salvació, el catolicisme l’emmarca en dues maneres: ascètica i mística. La primera és el treball de la persona per guanyar-se el cel i el segon és la vivència que no ha creat ella i que s’hi troba immersa pèr conquerir la unió divina. L’erotisme pot ser-hi en aquest camí? Alló primer que cal tenir en compte és la realitat del ser humà. En l’hinduisme el camí és la reencarnació fins assolir el nirvana. D’acord amb la religió, el ser humà està destinat a la vida eterna que ha de guanyar-se amb les seves obres humanes.
I l’erotisme és el desig sexual d’una acció humana. La condició rau en la qualitat humana de la persona erótica. És obvi que l’erotisme és passional però també ho és que l’ésser humà és intel·ligent per racionalitzar els seus actes. En aquest tema hi juga un paper molt inmportant la tendència religiosa de casa persona. Per què totes les institucions religioses tenen el seu concepte de la mística. Alló que és clar rau en el fet que en totes elles, la mística ésdevé una experiència transcendent de plenitud religiosa. Però qué és la mística? La paraula es deriva d’un verb grec que significa tancar i mística per tant, tancada. En el fons és un isolament en el camí cap a la unitat amb Déu, una vegada assolit el grau màxim de perfecció per unir-se l’anima amb el sagrat. Aquesta unió, una vegada assolida abans de la mort, produeix unes sensacions indescriptibles que només els que les han viscudes poden explicar-les. Espanya té dos testimonis d’un nivell excelç amb Sant Joan de la Creu i Santa Teresa de Jesús. Sant Joan de la Creu, amb el poema Càntic espiritual, que el mateix comenta, i Santa Teresa de Jesús, amb el seu llibre LAS MORADAS, ens alliçonen sobre la veritat de la mística. Senzillament es tracta d’un nivell de perfecció espiritual que ratlla l’infinit.
A nivel humà, la mística és aquella sensació de felicitat intensa inexplicable que assoleix en l’exercici de la teva activitat fonamental, com la ciència, la poesia, l’art i el treball. David Jou, amb els seus llibres ens parla de la Poesia de l’infinit i de la Poesia mística. Des de la meva petitesa entenc que en el ser humà, que la base de la seva vida la coordina l’amor en totes les seves activitats, l’erotisme és un pas inicial necessari per arribar a la mística en el goig perfecte de la vida. En la meva concepció del ser humà és impossible avançar en el camí de la millora sense la religió perquè considero, que si l’ésser humà, home i dona, són imatge de Déu, totes les accions seves han de merèixer el guardó últim. I en aquest camí, política i religió hi tenen un deure insubstituible, assolir la integritat humana de la persona, d’acord amb la seva constitució física i psíquica. La transcendència és consequència de integrar-se físic i psíquic en un tot, el ser humà.

dimecres, 22 de març de 2017

Esmorçar de forquilla a la Fonda Europa



L’entitat CLARIANA, amb el seu lema SALUT BENESTAR SAVIESA em convidà a compartir el tema del meu poemari GLOPS ERÒTICS AMB SOSPIRS BÍBLICS. Un plaer i un orgull i molt més quan els debat o diàlegs de Clariana sempre són enriquidors i molt compartits. El tema el centralizava aquest títol: DE L’EROTISME A LA MÍSTICA. Un repte, òbviament, en una societat, que vol ser democràtica, però que des d’el poder no li deixen gaudir-ne. EROTISME és una paraula, a primer cop d’ull, de disbauxa, quan en realitat expressa el primer tram del ser humà envers l’assoloiment del seu màxim objectiu que és la felicitat en una bona convivència. L’erotisme, el concebeixo, com l’amor físic que coordinat amb el psíquic, creen l’autèntic i verdader, el del ser humà en la seva integritat. La dualitat matèria-esperit no divideix crea un nou tot, el ser humà. I en aquest tema alló que cal és tenir molt present que és la persona i quin és el seu futur. No és cap secret que el motor bàsic i fonamental és l’amor viscut en justícia i veritat. I en la seva configuració hi trobem l’erotisme que en el fons és una vivència amb unes sensacions molt especials. Com es produeix aquesta experiència? Cal tenir present que la configuració de la persona, home-dona, té una tendència a la relació. I tot el cos humà, és per ell mateix una invitació a relacionar-se amb els altres i amb un component molt especial entre sexes. L’erotisme  és l’expressió física de les relacions sexuals. La naturalesa així ha configurat l’home i la dona. L’home i la dona gaudeixen d’uns ulls que comencen la relació amb un desig. Segueixen amb un coneixment i acaben relacionant-se. Hi ha moltes maneres de relacionar-se, però el ser humà que en aquesta experiència comença amb la passió gaudeix una capacitat de control amb la intel·ligència, perquè les relacions humanes quan són verdaderes denoten un equilibri entre emoció i veritat en l’acció. I aixó és fonamental. Òbviament que el comportament relacional està subordinat a la qualitat integrada de la persona. I en aquest joc, per què en el fons és un joc, hi juguen les diferències i la llibertat. I per aixó el joc és difícil de mesurar moltes vegades i molt més quan se’l vol controlar des de fonamentalismes. El fonamentalisme polític i religiós és el pitjor enemic de la convivència humana en pau. I aquest amor físic eròtic pot arribar a la mística? No en tinc cap dubte, quan l’erotisme és un joc humà verdader i  intel·ligent en la seva passió. Per què la primera condició per esdevenir un místic és ser persona. Per aixó és tan necessari poder dir “jo sóc”. No m’allargo més avui. Continuarè en un altre comentari la vesant mística de l’amor humà. Només un incís, aquesta filosofia meva està fonamentada en el llibre bíblic del CÀNTIC ELS CÀNTICS  que ha estat la meva font del poemari GLOPS ERÒTICS DE SOSPIRS BÍBLICS. Acabo amb una pregunta: és possible que l’erotisme sigui una experiència religiosa?.