Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimecres, 8 de març de 2017

Dia internacional de la dona



Sento en la meva ànima el deure de retre homenatge a la meva mare, que no vaig conèixer, però que li dec tot i li dec tot perquè em portà a la vida. I amb ella, en el dia internacional de la dona, malgrat l’absència, escolto la glossa de la natura i de la història que proclamen la raó de l’excel·lència femenina. I el primer pas ha estat consultar facebook per gaudir de la poesia de dones que hi publiquen poemes de l’ànima. I la búsqueda ha fructificat. Quatre poeteses hi han expressat la seva passió. Montserrat Ricart hi ha publicat el següent missatge: “Tots els dies són 8 de març”. Núria Miramelsmots hi diu:”El verb més generós i el més indulgent duen nom de dona”. Gisela Fernàndez, publica el poema DONA jugant amb la primera persona del present d’indicatiu “dóna” i amb el nom “dona” i diu entre altres afirmacions: “Per què ets molt més / que una costella / embolcallada de sang” i al final de les reflexions la deducció és: “Perquè ets i ho saps, VIDA. Perquè saps i ets / DONA”. I finalment Montse Pellicer ens  saluda amb un “ BON DIA AMOR! UNA PARAULA NO ES DESGASTA M’ENTRE S’ESTIMA”. Quatre dones, que són poeteses i mares, que amb paraules, perquè la paraula és el mirall de la persona, resumeixen l’essència per excel·lència de la vida que no és res més que l’amor.
I la dona és amor i creadora d’amor. I aquesta consequència em trasllada als inicis de la humanitat amb aquella expressió bíblica que Déu creà a imatge seva l’home i la dona i els hi donà el poder de multiplicar-se. I em ve a la memòria la famosa poma que no em recorda res més que era una manifestació externa de l’amor de la dona envers l’home. I aleshores giro la meva mirada a la història i em pregunto: és obra de l’amor la imatge de la humanitat a través dels anys? I la resposta és que sí però que la mala imatge es deu a la manipulació de la paraula amor. En veritat o en egoïsme, l’amor es trova en les obres del bé i del mal. Però en el subconscient sempre s’hi intueix la necessitat d’estimar. Estimar com? La manifestació amorosa de la dona sempre és intensa i la intensitat és possible que només sigui erotisme sense transcendència, però humanament és amor. L’amor natural trova en la dona l’expressió més exigent perquè independentment de la forma, la intesitat està en l’ànima, encara que en situacions àlies l’objectiu siguin els diners. Malgrat tot el dia universal de la dona no tindria cap sentit sense el reconeixement que l’amor és essencial en el ser humà amb una intensitat especial en la dona perquè és ella qui porta la vida al món. La celebració del dia internacional de la dona és una crida al món que urgentment necessita reciclar els seu comportament envers les dones i complir el programa d’igualtat amb que l’home i la dòna foren creats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada