Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dijous, 2 de març de 2017

El primer poder de la democràcia és el poble sobirà



Davant l’actuació del Govern de l’estat i del Tribunal Constitucional en relació amb Catalunya em pregunto si es respecta la sobirania que segons la Constitució rau en els ciutadans. Així ho expressa l’article 1,2: “La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’estat”. En la democràcia espanyola actual, com en tota democràcia, el conjunt de poders polítics està constituit pel Parlament, Govern i administració, Òrgans judicials, Exèrcit i Hisenda. Aquests poders, sotmesos a la voluntat popular i per tant al servei de la nació espanyola, com diu la Constitució han te tenir cura de la justícia, la llibertat, la seguretat i promoure el bé de tots els que la integren en us de la seva sobirania proclamada per la voluntat popular. Concretament és un punt essencial “consolidar un Estat de Dret que asseguri l’imperi de la llei com a expressió de la voluntat popular”. Tenint present la voluntat del poble català d’esdevenir estat em pregunto si es compleixen i es tenen en compte el concepte de sobirania i els compliments de la llei, no només l’escrita sinò també la natural. I sincerament crec que no. Té dret Catalunya de voler ser independent? Compleix les condicions imprescindibles a Europa per esdevenir-ne?
El dret, el reconeix la Constitució quan en l’article 152 li atorga la capacitat legislativa dels seus estatuts. I de les quatre condicions, gaudir de població, territori, sobirania i reconeixement internacional, tres òbviament, sí, i la quarta la tindrà sense cap mena de dubte quan proclami la seva independència. La primera contradicció de la Constitució es fa palesa en l’article que diu.”La Constitució Espanyola es fonamentra en la indisoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols…” D’aquest article Lluis M. Xirinacs comenta en el seu Paquets d’esmenes: “l’article del text del projecte és horrible. És un exemple màxim del fet que tenim una Constitució resultat d’un pacte contra natura:feixistes i demòcrates”.
La seva esmena diu:”La Constitució Confederal reconeix i garanteix el dret a l’autodeterminació dels drets dels pobles que integren la confederació.” La indisoluble unitat de la nació espanyola no és un concepte de territori sinò de convivència. I la mateixa Constitució reconeix el dret de llibertat de pensament i de criteri que es manifesta en totes les votacions de la democràcia. I la sobirania no es perd per les diferències de pensament sinò que es prevarica per incapacitat de diàleg, que és l’instrument que garanteix el progrès. De situacions com  aquesta se n’hi descobreixen més en la Constitució que demostren la continuació de l’herència franquista que continua viva en una part molt considerable de la política espanyola. Les bases de la Constitució són impecables, el poble defensa la seva sobirania però el poder polític radicat en les institucions esmentades ha perdut credibilitat i força  democràtica. Un exemple el tenim en l’exercici de la judicatura de com s’exerceix i a quines conclusions arriba i sobre tot quin és el tracte i respecte envers el poble sobirà, la majoria del qual cada dia és més pobre i més indefens davant la llei. És una llàstima aquesta pèrdua i desencís. Davant d’aixó i recolzant-se en els seus drets Catalunya defensa la seva independència. La voluntat dels catalans és reconeguda per la Constitució. Estic d’acord amb l’afirmació del Sr. Homs en el seu judici que Espanya perdrà Catalunya. No és la única veu, n’hi ha també d’espanyoles i d’internacionals. Sincerament, cal llegir millor la Constitució. S’ha de llegir amb la ment neta de prejudicis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada