Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

diumenge, 19 de març de 2017

La religió, embolcall humanista i polític



“EllbroQueNoQuierenQueleas” editat per l’Associació Civil “Hazte Oir”, amb número 167.805 del Registre d’Associacions del Ministeri de l’interior, és un llibre que en la seva campanya ultra catòlica presentarien a Catalunya, començant a Pallejà, passant olímpicament de les ordenances municipals. 471 foren els exemplars requisats pel Mossos d’esquadra en la immobilització de l’autocar propagandístic. En l’ideari de l’entitat ens recorda els objectius, com manifesta, que s’explicaven en els Campaments de la OJE i resumeixen en aquestes paraules:”derecho a la vida, matrimonio y familia, dignidad de la persona, libertad de consciencia, libertad de educación y unidad de Espanya”. La barreja de política i religió és prou clara. Els objectius són prou clars i defensables però el problema no està en la lletra sinò en la interpretació que se’n fa. El llibre en questió sembla ser, no l’he llegit i no crec que m’interessi, una defensa de l’educació sexual del nens i nenes, com es podía deduïr de l’inscripció gravada en l’autocar i que ja fou censurada a Madrid. Deia:”Los niños tienen pene, las niñas tienen vulva. Que no te engañen. Si naces hombre, eres hombre. Si eres mujer, seguiràs siendo mujer”. No hi ha cap mena de dubte que la intencionalitat era un atac directe contra les diferents tendències sexuals que Catalunya respecte. I precisament per aquesta raó volien evangelitzar els catalans, amb la complicitat dels ultres que també, dissortadament, hi ha a casa nostra. La seva evangelització es fonamentava en el concepte cristià de “el hombre es un ser racional (inteligente), llibre (responsable dels seus actes), moral (capaz de distinguir entre el bien y el mal) y creado a imagen y semejanza de Dios”. Ideològicament faig meu aquest concepte cristià, però alló que no puc acceptar és la sema manipulació. El ser humà és sempre imatge de Déu, i com a tal mereix un respecte. Els homosexuals (gais i lesbianes) com éssers humans, també són imatge de Déu i es mereixen un respecte. Jesús  no negava la paraula a ningú, com demostra el diàleg amb la Samaritana. La part final del seu ideari ens diu:”Ofrecemos a toda la sociedad española estos valores como una propuesta, nunca como una imposición, porque los creemos buenos para mejorar nuestro sistema de convivència”. No és religiós i menys catòlic amagar unes intencions concretes de negar drets naturals a persones de tendències sexuals diferents amb propostes que aparentement tothom pot acceptar però que en la pràctica són una manifesta manipulació. Al segle XXI no es pot negar la realitat natural de l’homosexualitat i la transexualitat quan la ciència confirma aquesta condició. Una veritat científica no vulnerarà mai la fe. Personalment sóc amic d’homosexuals, persones entrenyables amb un sentit de l’amor humà excel·lent i afirmo més encara, amb projecció de transcendència. El rerefons de la campanya que volia orquestrà “Hazte Oir” a Catalunya tenia un sentit descaradament polític pert fer mal al moviment independentista. I la meva intuició l’avala el fet per què vaig rebre per internet una proposta d’aquesta entitat demanant la meva signatura contra la independència de Catalunya. La meva resposta fou clara: la meva religiositat em demanava que defensi la independènca del meu país, perquè és un dret natural i defensable amb l’evangeli a la mà. Jesús crucificat és per a  mi l’argument més valuós. La religió que no accepta la identitat dels diferents pobles de la terra, no és una religió de transcendència sinò un embolcall polític. Per què, Catalunya? El llibre ho dóna a entendre quan s’hi llegeix que a Espanya deu comunitats autònomes, citant textualment Catalunya, fomenten l’adoctrinament sexual dels escolars. Amb la paraula “fomenten” es refereixen al respecte a totes les tendències hètero i homosexuals. Sovint alló que es diu sembla correcte però és una descarada manipulació. No és cap secret que “Hazte Oir” és una entitat ultraconservadora, també en la religió católica. Sincerament penso que l’episcopat espanyol hauria der ser més creïble en les seves actuacions i omissions. Permetre certes accions, sovint és una omissió dels deures.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada