Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dijous, 23 de març de 2017

L’erotisme pot esdevenir místic?L’erotisme pot esdevenir místic?



Era el gran tema dels Esmorçars de Forquilla de l’Hotel Europa. Qué és la mística? Una experiència, que totes les religions tenen en la seva doctrina, i que en el catolicisme es defineix com la unió de l’ànima amb Déu abans de morir. És una unió molt especial que per desitjada no la gaudeix tothom nomès algunes persones per raons que els humans no podem decidir. Aixó no significa que la vida de la resta de mortals no sigui mereixedora del regne del cel. El camí de la salvació, el catolicisme l’emmarca en dues maneres: ascètica i mística. La primera és el treball de la persona per guanyar-se el cel i el segon és la vivència que no ha creat ella i que s’hi troba immersa pèr conquerir la unió divina. L’erotisme pot ser-hi en aquest camí? Alló primer que cal tenir en compte és la realitat del ser humà. En l’hinduisme el camí és la reencarnació fins assolir el nirvana. D’acord amb la religió, el ser humà està destinat a la vida eterna que ha de guanyar-se amb les seves obres humanes.
I l’erotisme és el desig sexual d’una acció humana. La condició rau en la qualitat humana de la persona erótica. És obvi que l’erotisme és passional però també ho és que l’ésser humà és intel·ligent per racionalitzar els seus actes. En aquest tema hi juga un paper molt inmportant la tendència religiosa de casa persona. Per què totes les institucions religioses tenen el seu concepte de la mística. Alló que és clar rau en el fet que en totes elles, la mística ésdevé una experiència transcendent de plenitud religiosa. Però qué és la mística? La paraula es deriva d’un verb grec que significa tancar i mística per tant, tancada. En el fons és un isolament en el camí cap a la unitat amb Déu, una vegada assolit el grau màxim de perfecció per unir-se l’anima amb el sagrat. Aquesta unió, una vegada assolida abans de la mort, produeix unes sensacions indescriptibles que només els que les han viscudes poden explicar-les. Espanya té dos testimonis d’un nivell excelç amb Sant Joan de la Creu i Santa Teresa de Jesús. Sant Joan de la Creu, amb el poema Càntic espiritual, que el mateix comenta, i Santa Teresa de Jesús, amb el seu llibre LAS MORADAS, ens alliçonen sobre la veritat de la mística. Senzillament es tracta d’un nivell de perfecció espiritual que ratlla l’infinit.
A nivel humà, la mística és aquella sensació de felicitat intensa inexplicable que assoleix en l’exercici de la teva activitat fonamental, com la ciència, la poesia, l’art i el treball. David Jou, amb els seus llibres ens parla de la Poesia de l’infinit i de la Poesia mística. Des de la meva petitesa entenc que en el ser humà, que la base de la seva vida la coordina l’amor en totes les seves activitats, l’erotisme és un pas inicial necessari per arribar a la mística en el goig perfecte de la vida. En la meva concepció del ser humà és impossible avançar en el camí de la millora sense la religió perquè considero, que si l’ésser humà, home i dona, són imatge de Déu, totes les accions seves han de merèixer el guardó últim. I en aquest camí, política i religió hi tenen un deure insubstituible, assolir la integritat humana de la persona, d’acord amb la seva constitució física i psíquica. La transcendència és consequència de integrar-se físic i psíquic en un tot, el ser humà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada