Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

diumenge, 30 d’abril de 2017

Desde la meva religiositat, el dret a la independència



Cap llei, la divina no ho fa, té dret a impedir el dret a decidir de les persones i a la seva independència. Estem vivim una contradicció històrica que profèticament no porta a res positiu. Catalunya pateix els efectes d’aquesta contradicció que a Espanya és concreta en un “no” permanent. I és greu, quan la cúpula episcopal de l’estat espanyol dóna a entendre, amb paraules i fets, que la independència de Catalunya és un greuge al dogma de fe de la unitat nacional. Aquesta postura frega la irresponsabilitat i la ignorància del  missatge de la  crucifixió de Crist. No hi ha cap passatge a l’evangeli i a la Bíblia que condemni el dret dels pobles a ser. La tan repetida Torre de Babel sanciona l’orgull de voler ser déus i recorda que l’objectiu dels humans és constituir-se en col·lectivitats organitzades per poder assolir la veritat transcendent i final. Religiosament el crim més gran de la història és la crucifixió de  Crist perquè es tenia per Rei dels Jueus. Un missatge de com la defensa dels drets d’un poble és camí per assolir el verdader regne de Déu. Des de la meva convicció religiosa tinc tot el dret, i encara més, el deure, de defensar la independència del meu poble, Catalunya, perquè en el camí de la història cap a la globalitat d’una convivència universal només hi puc ser-hi amb la meva identitat original, que només jo puc renunciar-ne i renunciar seria un incompliment de la moral, la gran defensora del respecte entre persones. Cap llei humana em pot prohibir ser el que sóc i aquest  dret se m’ha de reconèixer i només se’m pot sancionar si les meves accions són insolidàries. Amb la Bíblia a la mà, la meva presència al món té un sentit, organitzar-me, servir-me racionalment dels bens naturals i amb les meves capacitats físiques i psíquiques contribuir al benestar universal. Prohibir-me actuar com a català significa negar la meva personalitat natural, negar el meu dret a pensar i portar a la pràctica les meves idees i obligar-me a contradir el mandat natural, que també és divi, amb el que vaig nèixer al món. Des de la meva convicció humana, cívica i religiosa la meva aportació a la convivència política com millor i més positiva la farè será desde la meva catalanitat. No és cap argument sòlid la globalització per raons de procès. No hi ha globalització sense diferències i el respecte que es mereixen és la força d’una veritable globalització, força que mai portarà l’economia, com ho palesa el panoramna uniuversal actual. En economia, com ho demostren els fets, globalitzar és fer molts rics a uns pocs i pobres i miserables a la majoria. La globalització que m’ensenya la religió en base a l’evangeli és el respecte i la solidaritat i saber ser pobre d’esperit en relació amb els bens naturals, pobresa d’esperit que significa donar-les-hi l’us necessaria pel bé de la humanitat total. I aquest missatge va dirigit a les persones com individualitats, i a les persones formant col·lectivitats. Amb aquesta base, amb la Bíblia a la mà, amb el procès de la història i si molt m’apura la política espanyola, també amb la Constitució, la independència de Catalunya és una urgència històrica si els catalans ho volen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada