Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dissabte, 22 d’abril de 2017

Hipocresia d’una presència



Quan les aigües del riu vaixen tormentoses voler nedar contracorrent sovint és signe d’irrepsonsabilitat,recolzat en la manipulació d’una imatge hipòcrita de bona voluntat. El fet de l’acceptació per part de la Vicepresidenta del Govern espanyol de la invitació a l’acte per demanar que la Diada de Sant Jordi de Catalunya sigui proclamada per la UNESCO patrimoni inmaterial de la humanitat, palesava davant la ciutadania un tracte polític envers Catalunya de bona voluntat que disfraçava la realitat de les continuades propostes inconstitucionals. Hi ha fets que més aviat demostren rebutjar alló que aparentment acarones. Per dignitat democràtica el Govern d’Espanya hauria demostrat credibilitat recolzant davant la UNESCO la proposta sense assistir a l’acte institucional. El rebuig a la seva presència per part d’institucions culturals catalanes és una clara demostració de la valoració d’hiopocresia que es fa de la visita de la vicepresidenta a Barcelona. La veritat d’una bona política es demostra amb fets i no en bones paraules. Em va sorprendre la resposta de la vicepresidenta al Sr. Junqueras dient-li que a Castella i Lleó també celebren el Sant Jordi. No pensen igual força ciutadans de Lleó en relació al respecte de l’estat a la seva identitat idiomàtica. Són d’aplaudir les paraules del President d’Omnium Cultural que afirma que la visita és “un acte d’absolut cinisme i un intent d’humiliació per part de l’estat”. Personalment penso que amb  aquest cinisme que vesteixen amb pell d’ovella volen rentar la imatge política de feblesa dominada per la por davant la manca d’arguments  democràtics contra la independència de Catalunya, començant per la Constitució que sis cents especialistes en lleis han demostrat que no és contrària al procès català. Les paraules de l’estat volen demostrar bona voluntat amb les afirmacions d’un diàleg de bona voluntat però acusant als catalans de la seva no acceptació. Allargar la mà a l’altre significa acceptar les seves postures per parlar-ne i l’estat allarga la mà posant línies vermelles al no acceptar parlar del dret a un referèndum perquè Catalunya decideixi. I la seva hopcresia s’accentúa quan afirma que la majoria de catalans no volen la independència. Si n’estan tan segurs, el primer acte de credibilitat seria acceptar parlar-ne i el segons permetre la votació. Aquest comportament és la negació de la democràcia per cínic, hipócrita i mentider. Si el govern estima tant Catalunya, una prova hauria estat renunciar a la invitació i políticament recolzar-la. Ningú em farà creure que aquesta visita no té altre objectiu que recolzar la seva política anticatalana davant d’Europa manipulant amb paraules i fets la vertitat. Espero i desitjo que aquesta visita serveixi per desvetllar més independentistes. El patrimoni immatetial de la Diada de Sant Jordi és un argument importantíssim per demostrar al món que culturalment Catalunya ha de ser un nou estat independent. El món necessita polítiques creïbles, no les manipuladores dels drets dels pobles. Sra. Vicepresidenta ha errat el tret.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada