Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dissabte, 15 d’abril de 2017

La poesia defensa la meva llibertat



Viure la poesia palesa la força de la pròpia creativitat. La naturalesa en el desenvolupament del programa del seu procès de progrès constant no va consumar-se amb el naixement de la humanitat perquè el límit el marca la transcendència i aquesta transcendència és objectiu de la integritat humana que no és nomès matèria (cos) sinò també esperit (intel·ligència i passió). I és precisament l’element integrador “passió” qui denuncia la creativitat en l’ADN de la humanitat. La intel·ligència no contradiu la passió, tot el contrari, investiga els camins per fer-la realitat dintre de la veritat huamana. La relació intel·ligència-passió és el gran joc de la humanitat que té en la transcendència el seu objectiu. Aquest joc necessita un aliat per poder ser efectiu en el seu treball, la llibertat. Un èsser humà sense llibertat perd la seva identitat perquè perd la seva capacitat creativa, que es defineix en una paraula: poesia, l’acció de crear.
El més d’abril, a casa nostra, l’esclat de la primavera, esdevè gran conscienciador de la capacitat configuradora social que pot desenvolupar la poesia en la seva doble vessant de ser i fer. Ser poesia i escriure poemes, els fruits de l’arbre poètic. És obvi que no tothom gaudeix de la capacitat d’escriure un poema però aquest fet no contradiu la realitat de viure poèticament. El poeta escriptor esdevè el desvetllador de les vivències poètiques. La relació poeta escriptor – poeta lector denuncia la possibilitat d’aquella convivència en pau que es descobreix en el cor de les persones. I, a la vegada, posa al descobert els entrebancs, que una part de la humanitat massa egoísta, col·loca en els camins de la vida negant el dret a la llibertat. I aquesta negació és l’actual responsable dels deseqjuilibris socials perquè ofeguen el desig de felicitat que tota persona sent i dissortadament no tothom aconsegueix. És esfereidor comprovar com la negació del drets de les persones repercuteix en la negació de la llibertat dels pobles i com a consequència la incultura, malgrat les aparences, es fa present. És el mateix efecte que es produeix en el món econòmic en la relació entre rics i pobres. Però amb un efecte més negatiu, que la incultura popular quan més desenvolupada, més empobreix la cultura. El desig , que és leimotiv poètic, quan la gran majoria de la humanitat no el pot assolir, es converteix en pobresa integral. I la pobresa integral només té un àngel alliberador: la llibertat. El més d’abril amb la festa del llibre i de la rosa és  missatger de llibertat i la llibertat, porta oberta a la creativitat i la creativitat, factor poètic de convivència universal. La poesia ens fa lliures.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada